Com estava anunciat, la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Àmbit Metropolità ha aprovat inicialment el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia. “Una gran notícia pel desenvolupament del Bioclúster d’Innovació i Salut de Bellvitge que generarà economia d’alt impacte social a #LHospitalet”, segons ha valorat l’alcaldessa Núrin Marín.
L’aprovació del PDU per part d’aquesta comissió de la Generalitat arriba després que el Consell executiu aprovés dimarts una declaració per impulsar el Biocluster d’Innovació i Salut ( a L’Hospitalet, identificat com a Biopol) com “un projecte estratègic de país”, donat l’impacte econòmic que s’estima equivalent al 1,8% del PIB català i els milers de llocs de treballs directes que es crearan al seu voltant segons un estudi de la UB.
La Comissió d’urbanisme de l’Àmbit metropolità aprova inicialment el Pla director urbanístic del projecte Biopol Granvia.
— Territori (@territoricat) December 15, 2022
Clúster de recerca biomèdica i innovació
26,5% de la superfície total per al parc estratègic de Cal Trabal
Rehabilitació de masies catalogades pic.twitter.com/YoUlEdAt44
Segons ha explicat el tinent d’alcaldia de Planificació Estratègica, Francesc Belver, “l’aprovació del PDU és un pas important per a la ciutat. Ara la Generalitat aprova inicialment l’instrument que ha de fer possible el desenvolupament del seu projecte central: el biocluster al voltant dels hospitals Bellvitge i Duran i Reynals”, un pol d’activitat econòmica i de recerca biomèdica que ha de generar 7.000 M€ i 50.000 llocs de feina.
Belver apunta que, amb la declaració de suport al Biocluster per part del Govern, queda “meridianament clar, allò que hem defensat sempre, que és un projecte d’abast nacional” per contra de les dues sentències del TSJC que no apreciaven aquest interès supramunicipal i per això derivaven a l’AMB la competència d’aprovar el PDU.
Següents fases
A partir d’ara s’obre un període d’al·legacions i a posteriori la tramitació culminarà amb l’aprovació definitiva del PDU dintre del primer trimestre del 2023.
Tot seguit s’iniciaria el procés de licitació de les obres començant pel soterrament de la Granvia i de les línies elèctriques, per la urbanització de l’entorn i per la obertura d’una nova boca de metro de l’estació de Hospital de Bellvitge a tocar de la Granvia. “Aquests treballs podrien començar en el primer semestre del 2024 i duraran al voltant de 3,5 anys”, estima Belver. A posteriori és quan tocaria l’inici d’obres dels diferents sectors previstos dins el PDU.
Canvis més significatius
El nou PDU afecta una superfície de 95,86 hectarees. Respecte la primera versió que va quedar anul.lada per les sentències del TSJC, ara es localitza la totalitat de la edificabilitat per sota de la Granvia a tocar de l’Hospital Durant i Reynals i a canvi es trasllada l’equipament Esportiu del Tennis L’H per sobre de la Granvia en un espai pròxim a la Feixa Llarga.
Pel que fa a Cal Trabal es manté com a zona verda però mantenint l’ús agrícola.
Sobre les masies, s’incorpora la Torre Gran -ara propietat d’Aigües de Barcelona- com edifici patrimonial a rehabilitar juntament amb Cal Trabal i Cal Massover Nou. Tots tres edificis seran equipaments públics, encara per definir. La masia de Ca l’Esquerrer i el sector que l’envolta han quedat exclosos del PDU actual.
Un aspecte important serà la connexió del barri de Bellvitge amb el riu Llobregat gràcies a la recuperació d’espais com a zones verdes i passejos que permetin transitar-hi, sempre de manera no motoritzada.
La prolongació del carrer de Ciències es manté segons els plantejaments previstos en l’anterior PDU, mentre no se soterrin les vies aquest carrer discorrerà per sobre a través d’una passera fins a enllaçar amb el camí Pau Rodó que es localitza entre l’ICO i el Tennis L’H.
Reaccions dels portaveus dels grups municipals
L’aprovació inicial del PDU ha generat diferents posicionaments en els grups de l’oposició representats a l’Ajuntament. Tot i celebrar la creació del clúster biomèdic, així com la preservació de la zona agrícola de Cal Trabal i la rehabilitació de les masies catalogades, Esquerra Republicana i L’Hospitalet En Comú-Podem coincideixen a dir que la reformulació del projecte segueix sent insuficient. Així, asseguren que cal reduir l’espai urbanitzable i l’alçada dels edficis projectats. Uns arguments que també comparteix Ciutadans, que condiciona el seu posicionament a les volumetries i concrecions finals del pla urbanístic. D’altra banda, el Partit Popular dona suport al projecte pel seu impacte econòmic, i destaca els llocs de treball que generarà.
Tot i això, des d’ERC de L’Hospitalet com a partit que encapçala la Generalitat, a través d’una nota de premsa ha volgut constatar “la importància d’aquest projecte, el caràcter estratègic del sector biomèdic i l’oportunitat per a la transformació urbana de la ciutat del soterrament de la Granvia”. Els republicans però, es desmarquen del “posicionament inicial mantingut pel govern de Núria Marín”. Segons ERC, el PSC “ha fet perdre temps”. “Ara, per fi, el nou PDU Biopol-Granvia garanteix la preservació del 100% de Cal Trabal i incorpora totes les demandes que s’han defensat durant els darrers anys”, diuen.
Reaccions de NO Més Blocs
Mentrestant, des d’aquesta plataforma ciutadana que s’hi oposa al PDU, s’ha intensificat la campanya de presentació d’al.legacions i de recaptació de diners per costejar un contenciós judicial que els permeti frenar el pla director Biopol-Granvia.
