La familia Miján va arribar a Bellvitge el setembre de 1965. Van anar a viure al primer bloc que es va construir al barri, al costat de l’ermita. Sense aigua ni llum, ni tampoc serveis bàsics, els pisos distaven de la propaganda, “Bellvitge: una ciudad para vivir mejor”. Els records de la família Mijàn es podran conèixer en un dels quatre reportatges monogràfics sobre l’aniversari de Bellvitge que TV L’H emet la pròxima setmana.
“Em vaig trobar els blocs sense fer. Els estaven construint. Al voltant tot eren camps i no hi havia ni un arbre” recorda la Luisa Quijorna. Ells i el seu marit van arribar el setembre de 1965. Feia tot just un any que s’havien construït les dues primeres plantes del primer bloc, però encara no s’havien habitat. Ells van ser dels primers en ficar-s’hi a viure.
La Luisa i el seu marit eren originaris de Toledo. La Seda del Prat, l’empresa on treballava el marit de la Luisa, els hi havia proporcionat l’habitatge, que ara havien de pagar. Altres empreses com la Seat o el Gas Butano també facilitaven habitatges als seus treballadors al barri de Bellvitge.
Sense aigua ni llum
Una de les primeres sorpreses amb què es van trobar va ser la manca de serveis. “No teníem ni aigua ni llum. Havíem de pujar per les escales fins el vuitè pis on vivíem” es queixa la Luisa. “L’aigua l’havíem d’agafar d’una aixeta que hi havia a les obres, en la fàbrica de CIDESA, on es muntaven els plafons prefabricats dels habitatges”.
La seva filla, l’Ana Miján, també ho recorda bé: “tot i que érem petites, nosaltres ajudàvem a pujar galledes d’aigua a casa… Moltes vegades queien per terra”.
Marató per anar a l’escola
L’Ana va arribar amb els seus pares a Bellvitge amb gairebé set anys. Ella també va patir la manca de serveis, sobretot d’escoles. Els primers anys no va anar a estudiar i després amb tots els nens de Bellvitge els van dirigir cap al centre més proper, entre els barris de Sanfeliu i el Centre, a l’escola Can Bori. Hi havia dos quilòmetres i mig.
“El recorregut el fèiem quatre cops al dia. Anàvem tots els nens de Bellvitge de diferents edats. Havíem de creuar els camps de cultiu per arribar-hi”. L’Ana recorda com aquells trajectes s’allargaven perquè s’aturaven a menjar de les collites del pagesos. “Eren temps difícils i menjàvem el que podíem. No és com ara”.
També li ve a la memòria quan plovia, es formava fang i no podien anar a l’escola. “El fang és el que més m’ha marcat del barri. Era impossible d’evitar-ho”, es lamenta l’Ana, “i aquest és un problema que es va trigar temps a solucionar”.
La primera nena nascuda a Bellvitge
La Luisa va arribar a Bellvitge embarassada de set mesos. Un accident en les obres, quan va caure una grua, li va accelerar el part. Naixia la Montse, la primera nena nascuda a Bellvitge.
“Jo vaig néixer al novembre del 1965. Amb el temps, em van fer un homenatge com la primera nena que naixia al barri”, recorda la Montse.
Ella, no va patir tant per anar a l’escola com la seva germana Ana. Va néixer sis anys després i ja s’havien construït les primeres escoles a Bellvitge: Nuestra Señora de la Merced (1967), Nuestra Señora de Bellvitge (1970) que va ser la primera escola pública del barri, i les Teresianes (1970).
En canvi, la Montse, sí que va patir un dels dèficits assitencials del barri: la manca de centres sanitaris. En una tarda de jocs en un dels pocs parcs de Bellvitge, la Montse es va fer un tall a la cella. “En aquell moment no hi havia l’Hospital de Bellvitge”, recorda Montse Miján “i vam anar a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, que llavors era l’Hospital Francisco Franco. El viatge va ser tota una excursió, no hi havia metro i vam haver d’agafar un taxi. Clar, a Bellvitge no hi havia metges, només un dispensari”.
“¡Que viene el mar!”
D’aquells primers anys a Bellvitge, el que mai oblidarà la família Miján serà el 20 de setembre de 1971. “Estava dormint i em van aixecar per dir-me que s’estava inundant el barri. Quan ho vaig veure, vaig dir: ¡Que viene el mar!” rememora la Montse que aleshores tenia cinc anys. “Era el riu que s’havia desbordat”, explica.
Degut a aquelles inundacions, 80 famílies van ser desallotjades. La majoria vivien en semi-soterranis. “Nosaltres vivíem a l’octava planta i no ho vam patir, però els que vivien al primer pis ho van trobar tot ple d’aigua” recorda la Luisa d’aquelles fatídiques inundacions.
“També em ve a la memòria la imatge dels sacs de sorra de la Residència de Bellvitge que anaven flotant pel barri”. En aquells moments, s’estava construint el futur hospital i van haver d’aturar l’obra.
Pocs dies després, el 4 d’octubre, van haver-hi nous aiguats i inundacions al barri. Aquest va ser un problema, que Bellvitge va patir durant anys.
“Molt orgullosa del barri”
Els membres de la família Miján coincideixen en com ha canviat el barri de Bellvitge des d’aquell any 1965, quan van arribar. “El barri s’ha transformat”, diu amb força la Luisa, de 86 anys. “Ara fins hi tot tenim un hotel de cinc estrelles” diu assenyalant l’Hotel Hesperia Tower. Recorda com en aquell espai es va celebrar la primera festa major de Bellvitge el 1968.
“Em sento molt orgullosa del barri, perquè està molt xulo” contesta amb un somriure la Montse. “Abans Bellvitge tenia mala fama. A Barcelona, quan agafava un taxi, no volien portar-me a Bellvitge perquè ho veien com una zona perillosa”.
Ana Miján creu que la clau d’aquest canvi ha estat la lluita veïnal. “Ara està molt bé. Però es va trigar molt a aconseguir que ens fessin un barri decent. Aquí s’han reivindicat parcs, escoles, el metro… S’ha hagut de lluitar per tot”. Ara quatre generacions de la família Miján gaudeixen de Bellvitge.
Reportatges a Televisió L’H
Televisió L’Hospitalet emet la pròxima setmana, dins de l’espai En 5 minuts, reportatges sobre el barri de Bellvitge per commemorar el 50 aniversari d’aquest barri. El dilluns a les, 19.45 hores, s’estrena el reportatges sobre la història de la ermita de Bellvitge. El dimarts serà el torn del reportatge sobre la família Miján. Dimecres s’emetrà un espai sobre la lluita reivindicativa de les dones al barri. I dijous el reportatge analitza els inicis de Bellvitge.
Tots els documentals es podran consultar a la carta a L’Hdigital.
