Les mobilitzacions socials a Catalunya per fer front a la dictadura en els darrers anys del franquisme és el tema central de l’exposició “Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista. 1960-1975”, de la Diputació de Barcelona que es presentarà en 21 equipaments de la Xarxa de Museus Locals fins a finals d’any. A L’Hospitalet estarà a l’Harmonia, del 27 de març al 29 de juny.
La mostra presenta una selecció de documents, fotografies i objectes provinents de les col·leccions dels museus locals i dels arxius municipals relacionats amb la contestació social al règim franquista que va començar als anys 60 amb els moviments sindicals i les organitzacions clandestines d’esquerra.
L’exposició s’anirà desplegant fins al mes de novembre amb la incorporació progressiva dels diferents museus locals i arxius municipals que hi participen, incloent-hi L’Hospitalet. Cada museu presenta un espai propi singular que es pot visitar de forma presencial en una mostra compartida en el sí del projecte Memòria en Xarxa dedicat als museus locals com a dipositaris del patrimoni memorial.
La lluita veïnal, clau en la resistència antifranquista
La singularitat de l’exposició a L’Hospitalet rau en la resistència veïnal a la ciutat. A la societat hospitalenca va cristal·litzar un moviment d’oposició antifranquista molt potent i pioner en certs aspectes.
El moviment veïnal va explotar a la dècada dels setanta i van ser els nouvingut d’arreu d’Espanya els qui es van trobar en condicions de vida precària als barris els que van lluitar de valent per aconseguir unes condicions de vida més dignes. Calia posar l’enllumenat, el clavegueram, més seguretat, transport públic, serveis assistencials i sanitaris i es necessitaven escoles.
Parròquies per la llibertat
Els cristians de base van ser protagonistes donant suport al moviment obrer i sindical sense oblidar el paper determinant de les Associacions de Veïns. Hi va haver parròquies que van obrir els seus locals a les assemblees com la de Sant Josep amb el recordat mossèn Leandre Gassó o la de Santa Eulàlia.
A Can Serra es va fundar la Casa de la Reconciliació que va anar més enllà de la tasca parroquial i va atendre activitats educatives i culturals i va acollir els objectors de consciència. Les mobilitzacions de les AAVV van aturar els nous blocs de Bellvitge, van aconseguir recuperar el parc de la Marquesa o la gran fita del soterrament del carrilet a Sant Josep i a Santa Eulàlia.
Aquesta exposició de la DIBA respon als objectius de Desenvolupament sostenible número 8 “Treball digne i creixement econòmic” i el número 10, “Reducció de les desigualtats”. (Àmbits de l’exposició).
