Quan el repartiment de les tasques domèstiques i les cures es fa de manera equitativa, però el pes de l’organització recau en la dona, la corresponsabilitat no és del tot real.
Així ens ho han explicat tres dones treballadores i mares que malgrat que consideren que viuen en un entorn igualitari, senten que les responsabilitats domèstiques continuen sense repartir-se de la mateixa manera.
Totes tres han educat els seus fills i filles en igualtat perquè entenen que l’educació és el primer pas per promoure la corresponsabilitat entre homes i dones.
També són delegades sindicals de CCOO, des d’on lluiten perquè els Plans d’Igualtat de les empreses facilitin l’escalada de les dones treballadores als alts càrrecs, independent que siguin mares. Perquè les reduccions de jornada i els permisos no remunerats no se’ls agafin sempre les dones pel fet de tenir un sou més baix.
