La publicació la passada setmana dels mals resultats de Catalunya a les proves PISA del 2022 i la posterior atribució per part de la Generalitat a una sobrerepresenció dels alumnes immigrants en la mostra, ha culminat aquest dilluns amb la compareixença de la consellera d’Educació, Anna Simó.
Durant l’acte, la consellera ha començat assegurant que la polèmica és “una oportunitat per posar l’educació al centre del debat del país”. Com a solució per combatre els mals resultats de PISA, Simó ha proposat deu objectius a llarg termini, basats en acords de país per l’educació.
Es tracta de reformes profundes que, ha anticipat, “no es podran acabar en aquest mandat“. La consellera, però, ha insistit a aconseguir “acords amplis per evitar cops de volant”. Aquests són els 10 punts:
- Pacte per unes polítiques educatives resilients. Acord entre forces polítiques al Parlament per un impuls de reformes amb recursos.
- Compromís de país per a la inclusió dels alumnes vulnerables.
- Pacte amb el món local per una educació 0-3 universal i gratuïta
- Pla per l’educació a temps complet, com a Portugal, que enriqueixi els alumnes amb activitats extraescolars amb valor curricular
- Millora global de la formació dels docents. Un canvi en el pla d’estudi a Magisteri per acostar-lo al que passa a l’aula.
- Acord de país per l’impuls de l’avaluació del sistema amb una nova agència que certifiqui el sistema educatiu. La consellera ha afirmat que vol que el juny del 2024 sigui una realitat l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que recull la Llei d’Educació de Catalunya. També ha apuntat que a partir de gener hi haurà canvis de fons pel que fa a l’actual organisme que s’ocupa de l’avaluació, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
- Evolució acordada del model d’acollida. La intenció és exportar al país el pla pilot a l’ESO que s’està fent a centres de Barcelona.
- Millorar els programes de lectura i matemàtiques que fan servir escoles i instituts.
- Pla de reducció de l’abandonament escolar, amb l’objectiu d’arribar al nivell europeu del 10%.
- Potenciar l’educació afectivo sexual i la coeducació, així com la prevenció de l’assetjament escolar.
Els pitjors resultats a l’escola catalana
Recordem que segons les proves PISA, a Catalunya cauen en picat els tres àmbits d’avaluació: matemàtiques, ciències i comprensió lectora. L’alumnat català se situa per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.
Les proves PISA 2022 van avaluar la competència en aquestes matèries de més de 700.000 alumnes de 15 anys de 81 països d’arreu del món. A Catalunya, es van fer durant la primavera del 2022.
En la seva primera reacció, la consellera Simó va atribuir els mals resultats als índexs de pobresa infantil i la segregació escolar.
En paral·lel, el secretari de Transformació Educativa del Departament d’Educació, Ignasi Garcia Plata, va assegurar que es devien a una sobrerepresentació dels alumnes immigrants en la mostra. Unes hores després, la conselleria va rectificar i va reconèixer que la mostra triada per PISA era correcta.
Quirós considera responsables les institucions
En aquest sentit, el tinent d’alcaldia d’educació de l’Ajuntament de L’Hospitalet, David Quirós, s’ha referit a la valoració que va fer la Generalitat sobre les causes dels resultats mostrant preocupació perquè es posi el focus en un col·lectiu com a responsable d’aquesta situació. “Crec que els responsables som les institucions. Hem de posar tots els recursos per evitar-ho. Tenim, a més, l’exemple de l’escola de primària Joaquim Ruyra amb un alt percentatge d’alumnes nouvinguts que ha estat un referent de qualitat en aquestes polítiques educatives”.
