La Casa de Reconciliació, a Can Serra, celebra enguany el 50è aniversari. Per recordar-ne els inicis i posar en relleu la seva importància, el Centre d’Estudis de L’Hospitalet i l’Associació Llegat Jaume Botey han organitzat una taula rodona amb diverses persones que han format part d’aquest mig segle de vida.
De fet, els inicis de la Casa de Reconciliació són, si més no, particulars. Aquest edifici és un espai de culte no convencional. No té l’aparença d’una església, per exemple, no té campanar. I és que la comunitat d’escolapis del barri van apostar per un edifici al servei del poble i que fou aixecat pels mateixos veïns. “Vam tardar dos anys, i durant aquest temps van anar pensant com volíem què fos aquest espai”, explicat Andreu Trilla, sacerdot de l’equip promotor.
La comunitat de capellans escolapis va decidir que volia viure en la pobresa i no farien una església. “Però després, com que les esglésies eren un lloc on no podia entrar la policia, van decidir construir la Casa de Reconciliació”, recorda Pilar Massana, treballadora social.
Així doncs, la Casa de Reconciliació va esdevenir el cor del barri, va acollir reunions veïnals, polítiques i sindicals, l’escola d’adults, classes d’alfabetització i també el 1975 un grup pioner d’objectors de consciència. “Que a Can Serra hi hagués el primer grup d’objectors que vam fer un servei civil alternatiu va permetre que això comencés a arrelar a altres barris i pobles”, afegeix Martí Olivella, objector de consciència al servei militar obligatori.
I 50 anys després de la seva construcció la Casa de Reconciliació continua mantenint la seva essència ben viva.
