La masia de Can Riera del Museu de L’Hospitalet ha acollit la presentació dels resultats de l’estudi social de l’historiador Joan Roger Goncé sobre el barri de La Bomba, que és fruit d’una de les Beques del Museu de L’Hospitalet. L’objectiu de la investigació ha estat analitzar el barri de La Bomba a través del padró municipal. Durant l’acte, no hi han faltat veïns, veïnes, familiars i curiosos del barri que han pogut explicar els seus records de l’època.
Els registres dels primers assentaments a La Bomba, situat als voltants de la Gran Via, més concretament als terrenys actuals de l’entorn de la plaça d’Europa i del Districte Econòmic daten dels anys 20. Així i tot, el gran esclat va ser cap a l’any 1950 quan “hi havia una necessitat d’habitatge molt gran, igual que la que podem trobar avui dia i poder donar un sostre a la seva família era primordial. Per això, hi anava la gent a viure-hi, però a la que podien acabaven marxant“, ha explicat Joan Roger Goncé.
I és que una de les hospitalenques nascudes a La Bomba, Àngela Rodríguez recorda de manera positiva la seva infància, apunta que les condicions no eren les millors: “quan plovia l’aigua corria per dins de la casa, o ens banyàvem en barrobins”.
Un barri de pas format per famílies
L’aïllament i la impossibilitat de pujar socialment feia que la gent marxés tan aviat podien, a la cerca de més oportunitats. Encara que la gent treballava i estava arrelada al seu territori, deixaven les seves edificacions a La Bomba per començar una nova vida principalment a les zones properes del barri, com a Santa Eulàlia o les parts pròximes de Barcelona.
Segons les dades que Joan Roger Goncé va oferir durant la presentació, mentre que la permanència al barri durant els anys 40 era d’un 30,2%, entre els anys 60 i 70, aquesta va baixar a un 6%. No obstant això, durant l’any 1970 es va produir el pic d’habitants amb un cens de 1.388 persones i 316 habitatges.
D’altra banda, una de les conclusions de l’estudi és que els habitants de La Bomba tenien arrels familiars. Mentre que als anys 40 1 de cada 8 eren familiars, la qual cosa suposa un 12,6% del territori, l’any 1950, aquesta xifra es va incrementar fins a un 26,3% (1 de cada 4).
També, s’ha pogut saber que principalment tots els veïns eren persones que venien d’altres comunitats d’Espanya, principalment Andalusia, i no només això, que pràcticament tots venien dels mateixos municipis. De fet, en termes de procedència es repeteixen al registre municipis com Fondon (Almeria), Banea (Còrdova), Lújar d’Andrax (Alacant), Tomelloso (Ciudad Real) o Rute (Còrdova).
Inici de la lluita veïnal
Per poder avançar i tenint en compte que els veïns i veïnes sentien discriminació tant per organismes oficials com per la societat, van començar a organitzar-se. Gràcies a la Comissió Veïnal de Caps de Família, “els veïns van decidir fer el clavegueram, posar el llum i també fer l’asfalt”, ha recordat Àngela Rodríguez. També van arribar a crear l’Església del barri o un camp de futbol multifuncional amb teatre, futbolí o ping-pong.
I respecte a la necessitat de comptar amb llars dignes, els habitants de la zona també van crear la Cooperativa d’Habitatge Obrer de la Barriada de La Bomba.
La Bomba va ser un barri que vivia d’esquena a la ciutat. No perquè els seus habitants volguessin, sinó perquè l’aïllament i una classe política sense escrúpols separaven a aquestes persones que només buscaven un futur millor. Fins i tot durant la presentació, els veïns han recordat quan van instal·lar un mur amb uralites perquè no fossin visibles. També han rememorat com el van tirar les dones i els infants durant la mateixa nit com a protesta davant el seu aïllament.
El final de La Bomba
Cap a l’any 1976, i tenint en compte que molts veïns i veïnes ja tenien els seus habitatges expropiats van marxar als nous pisos del barri del Gornal. Això sí, ho van fer tots a l’hora, com a empremta del seu llegat organitzatiu. No obstant això, tant Joan Roger Goncé, com el veïnat de La Bomba, han remarcat la importància de seguir investigant amb recursos per a formalitzar la història del barri, i que continuï viva per dignificar totes les persones que van viure i van lluitar.
