Núria Burguillos ha guanyat el Primer Premi de la web de micromecentage mecenix.com. És el Primer Concurs de Narració Breu i Micronarració. Una cançó infantil inspira a l’autora que té un any per autoeditar “Chino, Capuchino, Mandarín”

La Núria fa tot just un any que s’ha posat a escriure i no li ha anat malament del tot. De fet, ja ha estat finalista en alguns premis literaris i ara s’ha endut aquest primer Premi en la modalitat C d’aquest concurs, que en té cinc.

El text d’aquesta categoria tenia la particularitat que havia de començar amb la paraula “Cantàbria” i finalitzar amb “filosofia”. L’autora explica que “és un relat que fa reflexionar, però alhora és divertit i un homenatge a tots els immigrants perquè en realitat tots ho som”.

La historia porta per títol “Chino, Capuchino, Mandarín” i la Núria s’ha inspirat en una cançó infantil, que cantava quan era petita, per escriure-la. Se centra en un bar, que gestiona una família de la Xina i que té un mural a la paret de Cantàbria, i la sorpresa bé precisament d’aquest contrast. A partir d’aquí, explica Burguillos, comença “a filosofar sobre la immigració. Sobre com algú de la Xina pot acabar portant un bar d’un altre propietari, que potser tampoc era d’aquí, sinó de Cantàbria”.

El Premi d’aquesta editorial de micromecentage és de 300€, que després la Núria haurà de destinar en el proper any a autoeditar-se aquesta història. Néctar editarà d’altra banda un recull dels relats finalistes i premiats.

Una escriptora novell

“L’ofici d’escriure era una idea romàntica que tenia des de sempre. Però posar-te davant d’un paper en blanc no és fàcil, a part de que també m’havia de dedicar a la meva feina d’arxivera”, explica Núria.

La Nuria afegeix “és un ofici que m’encanta, que només depèn de mi, amb el que tens tota la llibertat del món”. Està també molt interessada en la temàtica de la dona, ja que explica “que la nostra opinió és encarar invisible i a través de la literatura ens podem fer veure. El millor premi és que t’editin un llibre perquè qualsevol escriptor el que vol són lectors”