Durant les darreres setmanes, es van acumulant les notícies al voltant del sector immobiliari. Fa anys que s’arrosseguen les dificultats, sobretot, entre els joves per accedir a un habitatge. A l’espai de l’Entrevista de l’Informatiu, analitzem amb el catedràtic d’Economia Aplicada de la UPC, Josep Maria Raya quin és l’estat del mercat, així com la recent aprovació per part del Consell de Ministres d’un Pla Estatal d’Habitat 2026-2030.
Josep Maria Raya assegura que el gran problema és “l’escassetat. Hi ha més demanda que oferta, i això provoca una tensió constant sobre els preus. Quan un mercat és escàs, els habitatges esdevenen més cars i més difícils d’aconseguir. I, encara que hi hagi regulacions, si no augmenta l’oferta disponible, la situació no millora. Al contrari, part dels propietaris poden optar per alternatives més rendibles, com ara el lloguer de temporada, i això redueix encara més el parc d’habitatges accessibles”.
Nou pla estatal d’habitatge i lentitud administrativa
En aquest context, el govern espanyol ha aprovat recentment unnou pla estatal d’habitatge amb una inversió de 7.000 milions d’euros per als pròxims quatre anys. El catedràtic d’Economia Aplicada de la UPC confirma que es tracta “d’un pas important, ja que durant molts anys, l’habitatge havia estat una prioritat política més discursiva que pressupostària. Ara hi ha una aposta econòmica molt més clara, i això és positiu. Incrementar l’habitatge públic, facilitar sòl urbanitzable i estimular la construcció són mesures necessàries per augmentar l’oferta”. Tot i això, Raya alerta que el principal obstacle continua sent la lentitud administrativa. “Actualment, una promoció urbanística pot trigar fins a 10 anys des que es disposa del sòl fins que els habitatges són habitats per una família”. Per aquest motiu, insisteix en “la necessitat d’agilitzar tràmits i reduir la burocràcia perquè les mesures tinguin un impacte real sobre el mercat”.
Cal apostar per la densificació?
Ple que fa a la defensa que fa uns deia feia el president de la Generalitat, Salvador Illa, sobre la necessitat de construir més habitatges i augmentar la densitat en determinades zones urbanes, Josep Maria Raya considera que aquesta mesura és “gairebé inevitable davant la manca de sòl disponible. Les ciutats europees tenen un territori limitat i una població creixent. Si no podem expandir-nos indefinidament, hem d’aprendre a créixer de manera més intel·ligent. Densificar no significa omplir les ciutats de gratacels, sinó augmentar moderadament l’alçada dels edificis i aprofitar millor els espais urbans”. Raya, però, creu que s’hauria de fer preservant zones verdes i mantenint la qualitat de vida als barris.
Estem davant d’una nova bombolla immobiliària?
Pel que fa a l’evolució dels preus, les darreres dades de l’INE indiquen que el cost de l’habitatge a Catalunya ha arribat a màxims històrics, superant fins i tot els nivells previs a la crisi immobiliària del 2007. Malgrat això, Josep Maria Raya descarta que s’estigui formant una nova bombolla immobiliària. Argumenta que la situació actual és molt diferent de la d’abans de la crisi financera. “En aquell moment hi havia un excés de construcció i un fort endeutament. Es construïen prop de 600.000 habitatges anuals a Espanya, molt per sobre de les necessitats reals. Avui passa exactament el contrari: es construeixen molts menys habitatges dels que necessita la població”.
La prioritat hauria de ser augmentar l’oferta de manera sostinguda i equilibrada. Això implica construir més habitatge públic i privat, agilitzar tràmits urbanístics i planificar ciutats més eficients. Sense un augment real de l’oferta, serà molt difícil contenir els preus i garantir que les noves generacions puguin emancipar-se amb normalitat.
En aquest sentit, assegura que la forta pujada dels preus s’ha intensificat especialment després de la pandèmia de la Covid-19 i que el gran repte de futur serà augmentar l’oferta d’habitatge per facilitar-ne l’accés a la població.