La figura de Josep Janés, poeta, periodista i un dels editors més destacats del segle XX a Espanya, ha tornat a posar-se en valor després que la biblioteca del barri de Collblanc que porta el seu nom, acollís una interessantíssima xerrada sobre la seva figura. El programa Taquilla Inversa de Televisió de L’Hospitalet ha aprofitat per repassar la seva trajectòria cultural i editorial amb la seva neta, l’escriptora Elisenda Hernández Janés.
Durant la conversa, Hernández Janés ha destacat que el reconeixement de l’editor és notable dins del sector, però encara insuficient entre el gran públic. “En el tracte editorial sí que ha tingut bastant reconeixement, però fora del sector, pel gran públic, és un personatge molt desconegut”.
Passió per la paraula des de patit
Nascut al barri de Collblanc, Janés va mostrar una vocació literària molt precoç. Segons ha explicat la seva neta, “sembla que va aprendre a llegir i escriure sol, i des de molt petit ja feia petites revistes i fins i tot enquadernava les seves pròpies obres”, un entusiasme que amb els anys es convertiria en una intensa activitat editorial.
Amb només 17 anys ja havia fundat i dirigit el diari Bandera i posteriorment va impulsar diversos projectes periodístics. Sempre ho va fer amb una idea clara, mantenir la independència editorial. “Ell sempre posava les lletres davant de qualsevol color polític”, ha comentat la seva neta, recordant que fins i tot va preferir tancar el diari Avui abans que vincular-lo a un partit polític.
El seu gran projecte editorial va ser Quaderns Literaris, una col·lecció amb la qual volia situar la literatura catalana al mateix nivell que la internacional. A través d’aquest projecte va publicar autors com Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, al costat de clàssics universals com Oscar Wilde, Mark Twain o Jonathan Swift.
Una de les característiques més destacades de la seva feina com a editor era la cura per l’edició dels llibres. “Tenia una concepció molt romàntica del llibre. Per ell era importantíssim el contingut, però també la tipografia, la maquetació i l’aspecte estètic”, ha explicat Elisenda Hernández. “Volia crear un objecte de valor, gairebé una obra d’art”.
Una condemna a mort que no va arribar
La seva vida també va estar marcada pels convulsos anys de la Guerra Civil i la postguerra. Va haver d’exiliar-se breument a França i, en tornar, va ser empresonat i condemnat a mort, una sentència que finalment no es va executar gràcies a la intervenció de persones a qui havia ajudat anteriorment.
Després de la guerra, Janés va aconseguir aixecar un important projecte editorial i va donar suport a molts escriptors que travessaven dificultats econòmiques o polítiques. Sovint els encarregava traduccions per ajudar-los a tirar endavant, encara que aquelles obres no sempre arribessin a publicar-se a causa de la censura.
Pel que fa al seu llegat, Hernández Janés considera que continua vigent avui dia. “Aquesta idea del llibre com una petita obra d’art segueix molt present, sobretot en un moment en què es poden descarregar llibres per internet. En aquest sentit, el Janés va ser un pioner”.