El llançador hospitalenc Jorge Balboa ha sumat al seu palmarès en el món del beisbol una medalla d’or, la del darrer Campionat d’Europa. És la segona medalla continental d’or d’Espanya en la història d’aquest esport, 68 anys després de la primera. Format a l’Hèrcules L’Hospitalet, Balboa és tot un referent d’una selecció nacional amb molts vincles sud-americans.
Jorge Balboa és un veterà del beisbol a Espanya. La seva trajectòria i el seu prestigi l’han avalat ara per ser el representant dels jugadors a la WBSC Europe, la confederació europea de beisbol. A Espanya, Balboa ha militat en els millors clubs, però la seva vida esportiva inclou aventures a la lliga italiana el 2009 o al Japó el 2014. A més, ha disputat vuit campionats d’Europa, dues copes mundials i dos classificatoris olímpics.
En una entrevista a L’H en joc, el programa d’esports de TV L’H, Balboa ha repassat aquesta trajectòria. Del seu periple internacional, reconeix que “he tingut moltes oportunitats de viatjar gràcies a l’esport, portes que sense l’esport no se m’haurien obert, i per mantenir-me a la selecció sempre he agafat la via de l’elit, encara que és un sacrifici, però és una inversió de temps que té les seves recompenses”.
L’or al recent europeu disputat a la República Txeca és, possiblement, la fita que culminarà la seva carrera. Per aconseguir-ho, la selecció espanyola va remuntar en semifinals al gran favorit, l’equip holandès, el gran col·leccionista d’ors al campionat continental. El 6 a 7 final segellava una remuntada èpica que situava Espanya, l’eterna medalla de bronze, a un pas de l’or.
Després, superar Gran Bretanya a la final per 11 a 2 va ser inclús més fàcil. Ja a l’autocar, de camí al diamant on s’havia de disputar la final, Balboa explica que es va girar “i em va sobtar, no hi havia música, ningú estava mirant el mòbil ni res, tothom estava molt concentrat, era una imatge… I jo ja vaig veure que guanyaríem la final”.
La selecció espanyola de beisbol és molt diferent a la que l’any 1955 havia aconseguit la mateixa fita. Ara, gran part dels seus integrants són jugadors d’origen llatinoamericà però nacionalitzats, bé per tenir arrels espanyoles o bé per residir a Espanya. Balboa n’és un dels tres jugadors d’aquesta selecció nascuts a Espanya i un dels millors d’entre els poc més de 6.100 que tenen llicència a Espanya.
El seleccionador Nelson Parra i la federació espanyola estan molt pendents de reclutar jugadors d’aquests dos perfils. En aquest sentit, Espanya no és una excepció. Sense anar més lluny, Holanda també tira de jugadors de procedència caribenya (Aruba i Curaçao). Una combinació que també potencia el planter local ja que eleva el nivell i aporta jugadors referents per als més joves.
“Tenim un nucli dur a la selecció -diu Balboa del combinat espanyol sense fer cap diferenciació-, uns 15 jugadors que estan jugat a l’elit, i sempre hi ha alguna incorporació nova”. El cert és que la selecció tampoc es reuneix massa sovint en un esport minoritari com el beisbol. Ara potser estaran un any sense veure’s. L’objectiu a llarg termini, però, ho tenen clar: els Jocs Olímpics de Los Ángeles 2028 (a París, l’any vinent, el beisbol no ha estat inclòs).
De receptor a llançador
Balboa va començar, de petit, a l’Hèrcules L’H com a receptor. Anava als entrenaments amb un amic, des de Santa Eulàlia a Bellvitge. No seria fins bastant més tard que es va transformar en llançador. “Vaig aprendre a llençar cap als 21 o 22 anys”, explica. Aquell moment va coincidir amb el seu salt de l’Hèrcules cap a d’altres clubs, com el Barcelona o el València, on ha anat progressant tots aquests anys fins arribar a ser un dels millors jugadors nacionals.
