El naturalista i explorador de L’Hospitalet, Jordi Serrallonga, i l’escriptor, periodista i també hospitalenc Gabi Martínez, són els dos comissaris de l’exposició “Animals Invisibles: mite, vida, extinció i desextinició”.
La mostra, que es pot veure al Museu de Ciències Naturals del parc del Fòrum de Barcelona fins al 17 de maig, ens descobreix algun dels animals més difícils de veure, alguns que s’han extingit i d’altres que només han existit als mites i les llegendes.
“Animals Invisibles” es basa en el llibre homònim escrit pels mateixos Serrallonga i Martínez, i combina elements d’interès científic amb peces artístiques -com fotografies i il·lustracions, quadres, escultures i audiovisuals”.
Serrallonga explica que l’exposició vol mostrar els animals invisibles, que “són els que cada vegada costa més de veure ja sigui pel lloc on viuen o per l’acció dels éssers humans. També els animals que són invisibles perquè s’han extingit definitivament, així com els animals mítics, que formen part només del nostre imaginari i que per això ens són invisibles”.
El tritó, el gall fer, el megalodont i el dodo, entre els animals de l’exposició
L’objectiu del projecte “Animals Invisibles” és conscienciar sobre la vulnerabilitat dels ecosistemes i la necessitat de protegir-los. “Cada segon que passa desapareixen espècies que mai coneixerem, i per això cada segon compta. Encara tenim possibilitat de reaccionar i de trobar solucions, però ha de ser ja”, afirma Serrallonga.
De fet, a l’exposició s’hi pot veure una reproducció d’un tritó del Montseny o un exemplar dissecat de gall fer del Pirineu, espècies que viuen a Catalunya i que es troben en perill d’extinció.
La mostra també ens permet conèixer animals que van viure fa milions d’anys. A l’espai dedicat a la fauna extingida s’hi exposa una mandíbula de megalodont -un tipus de tauró gegant, així com el fòssil d’un titanosaure o la reproducció d’un ptenaròdon, que va ser un rèptil volador del període cretàcic.
Però entre la fauna extinta també hi trobem animals que han desaparegut recentment per culpa dels humans. És el cas del dodo -una au que viva a l’illa de Maurici fins al segle XVII- o el tigre de Tasmània -un marsupial desaparegut el 1936.
En aquest sentit, l’exposició també dedica un espai al debat ètic i científic de la desextinció d’espècies a partir de la enginyeria genètica.
Per Serallonga, “reviure un mamut no tindria sentit, però sí que podria tenir-ne desextingir espècies com la papallona blava, que va desaparèixer a l’Amèrica del Nord a principis del segle XX i que podria ajudar a recuperar espais naturals de San Francisco”.
Jordi Serrallonga va acompanyar Televisió L’Hospitalet en la visita a l’exposició. Pots veure el reportatge en el vídeo de la part superior.
