L’Auditori Barradas ha inaugurat l’exposició “Joan Parramón, 2014-2024. Retrospectiva”, un recull d’alguns dels quadres absractes i plens de color que l’artista català ha pintat en l’última dècada.

La mostra, que es podrà visitar fins el 31 d’octubre, ofereix un recorregut temporal que no és casual. I és que ara fa justament deu anys Parramón va sentir la necessitat de canviar el seu estil pictòric després d’experimentar diverses visions i somnis lúcids.

De l’art figuratiu, va passar a explorar l’abstracció, primer inspirat en els colors i les formes de l’univers, com galàxies i nebuloses.

Quadres de la sèire ‘Macrocosmos & microcosmos’ (2017-2018).

Després, la immensitat de l’espai el va portar a fixar-se en els microcosmos que hi ha a la Terra, on rius, muntanyes, mars o deserts a vista de satèl·lit prenen una dimensió abstracta.

Així, Parramón explica que “a partir d’imatges satèl·lit de Google Earth he agafat indrets de la Terra que m’agradaven molt per la seva abstracció i per la seva dinàmica i colors. Intento que els paisatges siguin el màxim d’abstractes, però com que utilitzo la matèria també pots apreciar-hi la terra, l’aigua, l’aire o les roques”.

L’obra , de la sèrie ‘Homenatge a la Terra’, s’inspira en una imatge de satèl·lit de Magaria (Níger).

Precisament, per reproduir aquests elements de la natura, Parramón combina diferents textures que aconsegueix amb els seus traços i fins i tot amb l’ús de minerals. Formes que semblen cobrar vida gràcies als jocs de colors que impregnen tota la seva obra.

En aquest sentit, l’artista confessa que “els colors parteixen molt de la natura, però també d’una necessitat meva. Per exemple, vaig treballar una sèrie sobre l’arc de Sant Martí amb pigments i colors fluorescents per poder exagerar el color i veure’n les subtileses. Els colors em donen molta energia i a nivell terapèutic i de meditació tenen molta influència”.

Parramón va pintar la sèrie ‘A l’arc de Sant Martí’ l’any 2021.

I és que a partir del color, la pintura abstracta de Parramón explora també l’espiritualitat de l’ésser humà, sempre connectat a les emocions i a un entorn natural que cal preservar.

“Amb la meva obra vull mostrar la bellesa i tot el que ens ofereix la naturalesa, però també és una denúncia de com hem tractat la Terra en els últims 200 anys. Només tenim un planeta i l’hem de cuidar”, assegura.