En un context de canvi climàtic i episodis de calor més extrems, l’arbrat guanya un valor estratègic en la planificació urbana. Així ho avala un estudi encapçalat per arquitectes investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, que han mesurat com els arbres contribueixen a millorar el confort tèrmic davant les altes temperatures.

L’estudi l’han centrat a Bellvitge i al Gornal, dos barris que per les seves característiques urbanes i demogràfiques són especialment vulnerables a la calor.

Carlos López Ordóñez, arquitecte i un dels investigadors que han participat en l’estudi, explica que “són barris amb torres molt altes que generen espais oberts molt amplis. Durant l’estiu, l’ombra dels edificis no cobreixen tot l’espai públic i això fa que siguin més vulnerables que altres zones de la ciutat amb carrers més compactes. A més, compten amb una població molt envellida que és més vulnerable a les altes temperatures”.

El comfort tèrmic al Gornal depèn de l’arbrat

L’efecte de l’arbrat en la millora del confort tèrmic es nota, sobretot, al barri del Gornal, on les seves torres deixen grans espais sense ombres.

Les simulacions dels investigadors calculen que, sense arbres, més del 99% de la superfície del barri estaria suportant una escala alta d’estrès per calor.

Amb l’arbrat existent, però, aquest percentatge es redueix fins al 73%. De fet, els arbres creen illes de frescor que fan que més d’una quarta part del barri passi d’un estrès fort a un estrès moderat.

L’impacte de l’arbrat és menor a Bellvitge

Al barri de Bellvitge, els seus blocs de forma lineal fan que els edificis projectin més ombres. Per això, sense arbres, hi ha menys zones amb estrès fort per calor que al Gornal, concretament un 86%.

Aquesta circumstància explica que si hi afegim els arbres, la millora sigui menor a Bellvitge, tot i que l’escenari amb cobertura arbòria és pràcticament el mateix als dos barris.

L’arbrat, element estratègic de l’urbanisme del futur

Per optimitzar les zones d’ombra a les ciutats, l’estudi demana que es tingui en compte la morfologia dels edificis del voltant a l’hora de planificar la ubicació dels arbres.

En aquest sentit, López Ordóñez assegura que “abans de fer un plantejament d’arbres s’ha de fer una anàlisi dels edificis i de com generen les ombres. Així es poden buscar les zones crítiques que queden desprotegides amb sol directe, on col·locar un arbre tindria un major impacte”.

Els autors de l’estudi treballen ara en una proposta de reordenació urbana de Bellvitge. Per exemple, plantegen situar les voreres a la banda on els edificis projecten més ombra, i destinar l’espai assolellat a l’arbrat i zones d’estacionament.