Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han identificat un biomarcador que ajuda a predir com serà la progressió del Parkinson.

Els investigadors han observat com els pacients que tenen una evolució més lenta de la malaltia registren un augment significatiu de la molècula anomenada ecto-GPR37 en el líquid cefalorraquidi. Aquest resultat ajudaria a una millora dels tractaments i permetria dissenyar informes clínics més personalitzats.

L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘NPJ Parkinson’s Desease‘ i és la continuació d’un estudi sobre el diagnòstic de la malaltia que va iniciar el mateix equip investigador l’any 2021.

Què és el Parkinson?

El Parkinson és una patologia neurodegenerativa que es caracteritza per trastorns del moviment com tremolors, rigidesa, lentitud de moviment i inestabilitat postural. 

Segons Francisco Ciruela, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i membre de l’Institut de Neurociències i de l’IDIBELL, en el cas dels pacients amb una progressió de la malaltia més ràpida tendeixen a un empitjorament més ràpid dels símptomes i poden tenir complicacions motores. Per l’altra banda, els pacients amb una progressió més lenta tenen una progressió gradual dels símptomes i poden mantenir els nivells.

Així doncs és important detectar des d’un estadi primerenc la malaltia i predir quina evolució tindrà i per això és important l’ecto-GPR37.

Per validar si aquest biomarcador és específic per la malaltia del Parkinson els investigadors han analitzat la presència d’aquesta molècula en diferents pacients de malalties neurodegeneratives, com ara, l’alzheimer, l’atròfia multisistèmica i la degeneració corticobasal. Els resultats han mostrat que malgrat les similituds de símptomes l’ecto-GPR37 no es troba en les altres malalties, només en el Parkinson i, per tant, el biomarcador ajudaria a determinar quina malaltia pateix el pacient.

Un estudi de escala europea

Tot i que els resultats obtinguts per l’equip de la UB i l’IDIBELL han sigut prometedors. Francisco Ciruela, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i membre de l’Institut de Neurociències i de l’IDIBELL apunta que el següent pas necessari per poder avançar cap a l’aplicació clínica és elaborar un projecte clínic a escala europea amb més pacients analitzats per poder garantir el seu ús.