Només uns dies enrere, Rodalies tornava a estar contra les cordes deixant milers d’usuaris sense transport en un inici de 2026 negre pels trens a Catalunya i tot l’estat. Davant un escenari tan complex, l’enginyer i exdirector general de Desenvolupament i Estratègia de Renfe, Manel Villalante, ha visitat L’Hospitalet Espai de Debat per diagnosticar els mals endèmics de la xarxa ferroviària i identificar solucions. Entre els anys 90 i 2000 es va optar per invertir majoritàriament en l’alta velocitat espanyola per sobre de Rodalies, una de les claus d’aquesta descompensació.
Villalante explica que “el que ha passat és que van patir una desinversió molt forta, no només a les Rodalies de Catalunya, sinó conjunt de l’Estat”. Assegura que “això s’ha redreçat aquests darrers quatre o cinc anys, en els quals el volum d’inversió a la xarxa és potent”, però que “alhora, circumstàncies com pluges no previstes i la manera d’execució de les obres ha dut a una situació de crisi i de col·lapse.
Tot i la indignació a peu de carrer i entre els viatgers, Villalante considera que el pla de xoc de 6.300 milions d’euros fins al 2030 és la recepta correcta. En aquest sentit, assegura que és fonamental la transparència per explicar als usuaris que caldran anys per revertir la situació: “Penso que hem tocat fons i que hem de redreçar-ho. Necessitem quatre o cinc anys mínim, i a partir d’aquí anar millorant constantment el servei”, destaca.
En aquest sentit, destaca que pròximament “vindran trens nous, s’han de fer obres que molts anys no s’han fet, s’ha de millorar el manteniment i fer un canvi important del model de governança, passant la direcció, la gestió i l’operació a la Generalitat”.
Una altra de les claus, segons l’expert en ferrocarrils, és mantenir la inversió en els pròxims anys i que no desaparegui un cop el focus mediàtic deixi de parlar de Rodalies. Per això, reclama unitat i sentit d’estat a la classe política: “Això no s’arregla amb una legislatura. Els problemes són acumulats i han passat gairebé tots els partits pels governs de Catalunya i d’Espanya. Caldria fixar uns acords i que es mantingués aquesta línia d’inversió governi qui governi en cadascuna de les institucions”.
Villalante també reconeix la manca de manteniment en la línia, però tot i els accidents d’Adamuz i Gelida, defensa que la xarxa ferroviària és segura, tant en l’alta velocitat com en Rodalies.
