Entre els blocs de Sant Josep i els de Les Planes trobem una mena d’oasis natural. Els horts socials i comunitaris del Parc del Pont de Matacavalls tenen una superfície de 900 metres quadrats i es divideixen en diferents parcel·les.

L’espai és gestionat per la Fundació Contorno Urbano que, a més, guia a tots aquells usuaris que participen del projecte. Un dels seus membres, en Rafael Reina, és el responsable dels horts i explica que ell coordina “les tasques de cura de la terra, de producció hortícola i de cura de l’espai”.

A més, destaca “la hibridació que es crea entre els usuaris que van diàriament, que tenen més coneixement sobre els horts, i aquells que venen setmanalment”. Per exemple, quan va començar, la Mari Carmen no tenia cap experiència. Ara, un any després, cuida la seva parcel·la cada dia i tot el que produeix ho destina a l’autoconsum.

“Ara tinc tomàquets, bledes, cebes, pastanagues… en una parcel·la petita es pot cultivar molta cosa”, apunta la Mari Carmen.

Amb 86 anys, la Pilar treballa, un cop a la setmana, el seu hort, que el comparteix amb dues amigues: “L’Aurora, la Trini i jo som les que tenim l’hort i ens cuidem d’ell, i és com si fóssim de la mateixa família perquè ens portem molt bé les tres. El que cultivem ens ho repartim entre les tres”.

Diferents entitats i centres educatius de la ciutat també tenen reservada la seva parcel·la per a fer un ús terapèutic. En Rafael enumera alguns exemples: “+Actiu amb gent que té problemes de salut còrnica, joves que venen de l’espai Happy, col·legis amb classes d’educació especial com Eugeni d’Ors…”

Tots ells coincideixen en el fet que “estar aquí és molt beneficiós en l’àmbit de salut física i mental, principalment perquè estàs fent una activitat a l’aire lliure on reps energia solar, en comptes d’estar tancat en una aula o un centre de treball”.

Les usuàries asseguren que aquests horts els han canviat la vida. La Mari Carmen va començar a anar a rehabilitació mental i un dia la van portar als horts. Per ella “això és el millor que m’ha pogut passar a la meva vida, perquè és la meva teràpia“.

Afegeix que ja no té “aquella ansietat que tenia tan brutal, arribo aquí i és pau mental total. M’ha donat una vida que no tenia, sempre estava tancada a casa meva”.

A la Pilar li agrada que sempre es troba amb gent. “Ens saluden i els saludem, i la veritat que jo em sento molt més àgil i contenta comparat al que era abans, quan tenia un cercle més tancat”. Uns pocs metres quadrats que no només fan créixer hortalisses, sinó també el benestar de les persones.