Sovint no parem atenció del que ens envolta quan fem un tomb per la ciutat. Però si sou dels que us hi fixeu en com l’atmosfera urbana es va transformant, sigui de manera oficial o extraoficial, segurament heu vist les calaveres que apareixen a les imatges d’aquesta notícia.
Podrien estar pintades a qualsevol racó de L’Hospitalet, o fins i tot, de Cornellà. A pràcticament tot arreu podem trobar un d’aquells espais indefinits, els anomenats ‘no llocs’, que s’han convertit en un ecosistema favorable per a l’art urbà. És en un d’aquests espais on hem trobat el Wake Up, un artista local conegut per les seves calaveres, que ja formen part del paisatge visual de la ciutat.
Wake Up és conscient del debat que hi ha entorn del grafiti, tant des del punt de vista legal com social: “Puc entendre que a la gent li pugui molestar el fet de pintar si a algú li pintin la façana del seu local o alguna de les seves propietats”, explica. D’altra banda, l’artista explica que darrere d’una simple pintada hi pot haver un relat profund: “És tot el que porta darrere i tota la història que pot arribar a explicar”.
Què significa la calavera?
Les calaveres de Wake Up apareixen en parets, persianes, en barris diversos i fins i tot al paviment, com en una llamborda del carrer Major. N’hi ha d’inquietants, d’alegres i fins i tot de caràcter infantil, com una que ha pintat a Barcelona. El símbol no és escollit a l’atzar.
“Ve de certes experiències que no hauria desitjat viure”, confessa. “És una manera d’expressar que quan millor em sento és fent grafiti, i que el que més m’omple és la vida. Represento la calavera, que simbolitza la mort i que, és obvi, ens arribarà a tots. És com deixar-la a cada cantonada i recordar que aquest moment ens arribarà, però que mentrestant fem el que ens agrada i gaudim d’aquesta vida”.
El grafiti: on vols, quan vols i com vols
Wake Up va començar plenament immers en el món del grafiti, però progressivament ha anat derivant cap a l’street art. Per ell, la diferència és clara: “El grafiti no té normes. El fas on vols, quan vols i com vols”. En canvi, considera que l’street art s’encaixa millor dins els límits socialment acceptats: “Sempre té millor vista de cara a la societat que no pas el grafiti, perquè vol expressar alguna cosa. El grafiti és pur ego: estic aquí, poso el meu nom o pseudònim i em faig notar”.
A banda de pintar, Wake Up també crea quadres i peces que després penja en punts estratègics de l’espai públic. És una manera d’experimentar amb altres formats sense perdre la connexió amb el carrer. “Treballar en altres camps i fer coses noves m’agrada, em diverteix i em permet expandir el meu logo sense haver de fer sempre el mateix grafiti”.
Algunes d’aquestes peces poden veure’s en llocs com l’ascensor de la Riera de l’Escorxador, prop del Poliesportiu del Centre. D’altres no han tingut tanta sort: un quadre penjat l’estiu passat al carrer Major va ser primer estripat i després arrencat. Una reacció que, segons l’artista, mostra com l’art urbà continua generant debat.
Entre el carrer i les galeries
Wake Up considera que el carrer és el seu escenari natural: “El major museu que puc tenir és el carrer, perquè no espera temps: el penges i la gent ho veu des del primer moment”. No obsant això, també veu amb bons ulls que l’art urbà entri en exposicions i centres culturals.
“Veig bé poder exposar en una galeria o un museu i obtenir-ne un benefici. És millor guanyar diners fent el que t’agrada que treballar en una cosa que no t’agrada”, afirma. De fet, l’artista ja ha participat en exposicions col·lectives i ofereix marxandatge amb la seva icònica calavera.
Una comunitat en creixement
Wake Up sol viatjar per trobar-se amb altres artistes urbans. Compartir parets, tècniques i processos és, diu, una part essencial de la disciplina. Tot i això, rebutja veure’s com un mestre amb deixebles: considera que l’aprenentatge és sempre mutu i que cada interacció és una oportunitat de créixer.
Les seves calaveres continuen apareixent a cada racó de l’Hospitalet, recordant que entre el grafiti i l’street art sovint només hi ha un matís, però un matís carregat de sentit, experiències i vida.