La filantropia s’ha convertit en una forma de generar benefici i que les obres benèfiques siguin inversions rendibles al mercat. Així ho exposa l’autora hospitalenca Emília Olivé en el seu llibre ‘Filantrocapitalisme. El mercat de la caritat’, presentat a l’Ateneu de Cultura Popular. L’acte amb la participació del president d’Òmnium, Xavier Antich, ha repassat aquest fenomen que s’ha disparat des d’inicis de segle.
Olivé destaca que “totes aquestes grans corporacions i empreses multinacionals han descobert que utilitzar la filantropia i les fundacions filantròpiques que estan sempre acompanyant aquestes corporacions que ells presideixen, com aquestes fundacions filantròpiques serveixen per continuar i estendre el negoci”. A partir d’aquí s’articulen “fent que les donacions esdevinguin inversions, aconseguint que aquestes inversions cotitzin en el mercat de la caritat“.
Olivé, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona, desgrana a l’obra que en treuen les grans corporacions d’aquest mercat de la caritat: “el benefici simbòlic a l’hora de blanquejar la seva imatge, o el benefici fiscal a l’hora de les desgravacions d’impostos, o, per exemple, el que s’anomena actualment la cogovernança, que seria un benefici de tipus polític, que aconsegueixen que intervinguin les polítiques socials, educatives, sanitàries, dels estats mitjançant les seves fundacions i les seves donacions”.
Una de les amenaces del filantrocapitalisme, segons Olivé, és com l’estat externalitza els serveis socials mitjançant fundacions d’empreses privades: “Pretenen substituir tots els serveis socials que l’estat del benestar encara ens dona i ens proporciona en tot el tercer sector, sanitat, educació, dependència, immigració, suport a les dones, etcètera, en tots aquests àmbits que formarien els serveis socials i el tercer sector”, destaca l’autora.
En aquest sentit, Olivé remarca que “la intenció no confessada de totes aquestes fundacions filantròpiques seria substituir aquest estat del benestar que deixi de ser l’estat qui proporcioni aquests serveis en forma de drets socials per ser elles les que proporcionin aquests serveis en l’àmbit privat i com a prestacions retribuïdes, evidentment”.
Davant aquesta perversió de la caritat, l’autora demana més impostos i menys donacions.
