Centenars d’infants i docents d’escoles de Primària i les seves famílies s’han tornat a aplegar a l’Estadi municipal de futbol per gaudir de la festa final del Toca-Toca, un programa de la Casa de la Música que mira de fomentar la creativitat musical i la socialització mitjançant la percussió corporal.

Aquest curs han estat prop de 700 infants de 5è i 6è de Primària de 17 escoles, que al llarg del curs fet diverses activitats relacionades aquesta forma d’expressió artística, la percussió corporal.

Marta Mei, directora de la Casa de la Música de L’Hospitalet, ha explicat que “el Toca-Toca mira d’ensenyar música de forma més transversal i amb la percussió corporal també practiquen aspects com la memòria i el desenvolupament del cos”.

A banda de fomentar l’afició per la música, també es desenvolupen altres habilitats i valors pedagògics, com ara el sentit del ritme, el treball en equip i la gestió de les emocions, entre d’altres.

Davínia Revert González, professora de Música de l’escola La Carpa, ha explicat que “hem fet moltes sessions durant el curs per preparar les coreografies”. I ha afegit que “a nivell pedagògic incorpora l’aprenentatge del ritme, dels silencis, l’estimulació musical i és una activitat xulíssima i crec que ho han gaudit molt”.

La festa final del programa Toca-Toca ha tornat a comptar amb la presència de les famílies, que han pogut gaudir de fins a tres coreografies, amb cançons d’Oques Grasses, Ginestà, The Tiets i Sense Sal, tot un repte, superar els nervis, per aquests prop de 700 infants de centres de Primària de la ciutat.

L’Aitana, alumna de l’escola La Carpa, ha dit que “ens han agradat totes les cançons i que les coreografies ens hagin sortit bé els balls, que hi ha vegades que amb els nervis et pots equivocar”. La seva companya, l’Alba, ha confirmat que “estàvem una mica nerviosos per si ens equivocàvem”. I la Laura ha indicat que “després ja han marxat els nervis”, cosa que han confirmat el Gael, que “per sort tot ha sortit bé”. I l’Aitana ha reblat el clau, tot dient que “ens hem tret la pressió”.

I passats els nervis de l’actuació en un escenari com l’Estadi municipal de futbol i davant les famílies han arribat les escenes d’eufòria habituals entre artistes i típiques també del final de curs, que ja s’acosta.