El 26 de gener de 1939, ara fa tot just 75 anys, l’exèrcit franquista entrava a L’Hospitalet, pràcticament sense trobar resistència, i acabava amb més de dos anys i mig de guerra. S’obria un nou període en la història de la ciutat, caracteritzat per l’eliminació de l’Estatut d’Autonomia vigent, per la repressió i per la supressió de la llengua i la cultura catalanes.
Les hores prèvies a l’entrada de les tropes revoltades van ser de confusió i de por. El 22 de gener les tropes franquistes es troben a 20 km de Barcelona. El general republicà Vicente Rojo informa al president Negrín que el front de combat s’ha col·lapsat, una vegada més, entre Manresa i Sitges. Negrín ordena l’evacuació de totes les entitats de govern de la capital, notícia que arriba també a la població i genera un èxode civil cap a la frontera francesa.
A L’Hospitalet, l’última reunió de la Comissió de Govern municipal, sota la presidència de l’alcalde Vicens Fort Sancho, s’havia celebrat el 19 de gener. El secretari municipal, Joan Coca, faria constar dies després al llibre d’actes que “con motivo de los hechos realizados en esta ciudad ante la proximidad de su liberación por las fuerzas Nacionales y durante la ocupación de la misma, no se han celebrado sesiones de la Comisión Permanente debido a la huida de los miembros que la componían”.
La forces republicanes formaren una nova línia de defensa al llarg del riu Llobregat, i van intentar volar tots els seus ponts. Les tropes nacionals, però, van aconseguir creuar el riu per Martorell i Abrera entre el 24 i el 25 de gener. El dia 25, les tropes del Cos d’Exèrcit Marroquí, comandat pel general Yagüe, ocupen l’aeròdrom del Prat i, poc després, la mateixa població. Durant aquelles hores, un nombre encara no ben determinat de civils fugiren de L’Hospitalet cap a l’exili. Molts no hi tornarien. També hi ha informació d’un atac amb artilleria que fa un mort al carrer Josep Prats.
Algunes fonts diuen que el mateix 25 de gener, al capvespre, un escamot de les tropes franquistes comandat per un tinent haurien arribat fins al Centre per ocupar l’Ajuntament, que restava buit, fent-se forts allà. En tot cas, a primeres hores del matí del dia 26, tropes de la 50ª Divisió Marroquina ocupaven la ciutat entrant des de Cornellà, mentre d’altres soldats de la 105ª Divisió Marroquina es desplegaven per la zona de la Marina en direcció al port i a Montjuïc.
Els primers, després d’ocupar els punts claus de la ciutat (el quarter de la Remunta, l’Ajuntament…), se situaren a Collblanc i la Torrassa, Santa Eulàlia i la Bordeta, barris a tocar de Barcelona. Els segons ocuparien Montjuïc i formarien la segona punta de la pinça que s’estava tancant també pel Tibidabo i Vallvidrera.
Sota control militar
Les autoritats militars es feren amb el control de L’Hospitalet durant els primers dies. Els mateixos militars van buscar entre la població la gent significada de dretes, preferiblement membres de Falange o que poguessin acreditar serveis a la causa franquista durant la guerra, per formar una comissió gestora.
La ultradreta a L’Hospitalet mai havia estat nombrosa, i alguns dels representants més significats havien estat assassinats durant la guerra. Per això, la gestora provisional va ser encapçalada per José Wenceslao Marín López, resident a la ciutat des del 1934, militant de Renovación Española i excaptiu (el seu retrat és la segona foto de la capçalera).
El seus primers acords anaren en la línia que ens podem imaginar: subvenció a la Falange, canvi de noms de carrers, imposar els crucifixos i les banderes nacionals a les escoles… I també va començar una repressió sistemàtica que comportaria centenars de judicis; una vintena d’afusellats; depuracions entre els professors, funcionaris i treballadors, i, també, execucions i tortures fora de qualsevol control.
Al llarg d’aquest any, el Museu de l’Hospitalet i el centre de la memòria de Can Riera han programat diverses activitats relacionades amb el final de la Guerra Civil i les seves conseqüències. La primera és l’exposició Pssst… passa-ho sobre la lluita per la democràcia, que s’obrirà el dia 29 al Museu.