Fins a vuit institucions i administracions han validat el document preliminar del Pla Director Urbanístic (PDU) que definirà la transformació de l’entorn entre els municipis de Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues on s’ubicarà el nou Campus de la Salut Clínic-UB. Les línies mestres d’aquest PDU s’han presentat en el marc de la reunió del Consell General del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic, del que formen part els ajuntaments de les tres ciutats, la Generalitat, l’AMB, la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona i el propi Hospital Clínic.
El PDU afecta un àmbit de 69,5 hectàrees situat a la confluència de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. El 34% de la superfície d’aquest àmbit es localitza dins el terme municipal de L’H, a Pubilla Cases, per sobre de la carretera de Collblanc.
Una de les novetats en relació a la proposta de partida és que s’ha ampliat la superfície destinada al futur Clínic . Ara el Campus Clínic-UB amplia la seva superfície, passa de les 10 Ha anunciades anteriorment a 12,7 Ha, de les quals 2,5 es troben dins el terme de L’Hospitalet i afecten principalment els terrenys del Complex L’Hospitalet Nord, unes instal·lacions esportives que es traslladaran dins el mateix àmbit amb excepció de la pista d’atletisme que es reubicarà a l’entorn de la Feixa Llarga.
El Clínic, hospital de referència per a L’H
Per a l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, el PDU és important per a L’H perquè “l’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de la Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana”
800 nous habitatges a la ciutat, el 50% protegit
A banda de la nova seu de l’Hospital Clínic i el campus universitari de la Universitat de Barcelona, la zona acollirà habitatges i serveis. Concretament es destinaran 90.000 m² a sostre residencial, que permetrà construir uns 1.125 pisos. El compromís és que el 50% sigui habitatge protegit i assequible. La major part d’aquesta oferta es localitzarà a L’Hospitalet –uns 800 habitatges– i la resta a Barcelona.
Trasllat del complex L’Hospitalet Nord
Pel que fa a l’afectació a L’Hospitalet, es preveu el soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per alliberar sòl urbà a on es reubicarà el Complex Esportiu de L’Hospitalet Nord, amb façana a la carretera de Collblanc.
El nou complex esportiu comptarà amb piscina coberta, piscina descoberta i un poliesportiu de prop de 10.000m².
La pista d’atletisme, per la seva banda, es traslladarà a la nova Ciutat Esportiva projectada a l’entorn de la Feixa Llarga, a Bellvitge.
Nou parc
La proposta preveu una nova façana urbana a la carretera de Collblanc, nous equipaments de proximitat -entre ells un centre educatiu-, més espai públic i una ampliació important de les zones verdes.
Entre les actuacions destaquen la creació d’un nou gran parc a l’entorn de la carretera de Collblanc, la prolongació del carrer de Finestrelles com a eix verd i cívic i l’ampliació de Can Rigal, configurant una xarxa d’espais verds connectada amb Collserola.
Els terminis
Un cop validat l’avanç del PDU, ara s’inicia el procés de participació ciutadana, que es desenvoluparà de setembre a desembre amb l’objectiu de recollir aportacions.
El procés inclourà tres sessions deliberatives presencials —una a Barcelona, una a L’Hospitalet i una a Esplugues—, canals de participació digital i una sessió final de retorn amb un informe sobre les aportacions rebudes i el seu tractament.
La previsió és que el PDU s’aprovi inicialment durant el primer semestre de 2027 i definitivament a principis de 2028.
El cronograma manté també la previsió que les obres de la urbanització de l’entorn comencin durant el segon semestre de 2028, de manera coordinada amb la preparació dels terrenys per a l’inici de la construcció del campus el 2030.
Amb una inversió global estimada de 1.700 milions d’euros, la posada en funcionament del nou Clínic es preveu per al 2035, coincidint amb l’entrada en servei de la nova estació de metro que donarà cobertura al complex.
La Facultat de Farmàcia, una altra novetat
L’altra novetat rellevant de la reunió del Consell General ha estat la concreció de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB.
L’avanç del PDU situa la facultat en una parcel·la del carrer de Sant Mateu, 2-6 i 8, a Esplugues, d’uns 12.000 m2. Es tracta d’una ubicació estratègica que li permetrà conviure amb el Campus de Salut Clínic-UB, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el Parc Científic de Barcelona i hospitals de referència com Sant Joan de Déu.
El projecte permetrà ampliar un 30% la capacitat actual de la facultat, fins als 3.000 estudiants, per donar resposta a l’elevada demanda de professionals farmacèutics, un àmbit amb una inserció laboral del 95% als tres anys de graduar-se.
Dues parades de metro
La mobilitat sostenible és un altre dels eixos d’aquest projecte estratègic per facilitar els desplaçaments a peu i en bicicleta. La L3 del metro comptarà amb dues noves parades -Clínic/Sant Joan de Déu i Esplugues centre-, i s’obriran noves avingudes i eixos viaris pacificats al trànsit i amb carrils ciclables. També es transformarà el nus viari entre l’avinguda de la Diagonal i la ronda de Dalt per superar l’actual efecte barrera.
L’oportunitat del segle
En roda de premsa, el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, ha destacat que projectes com el del nou Clínic són oportunitats excepcionals que es produeixen “un cop cada cent anys”. En aquest sentit, ha recordat que fa un segle l’hospital va deixar Ciutat Vella per expandir-se cap a l’Eixample, en una decisió que va contribuir a transformar Barcelona. Ara, un segle després, “el país afronta un nou gran projecte de transformació que representa un altre salt endavant en la construcció de l’espai metropolità”, ha dit. Dalmau ha subratllat que es tracta d’un projecte que respon a la realitat metropolitana i de la Catalunya d’avui, impulsat des d’una visió compartida pels tres municipis implicats i el Govern.