Aquest dissabte ha tingut lloc la segona jornada en commemoració dels deportats hospitalencs als camps de concentració nazi. Des de primera hora del matí, familiars i veïns de les víctimes han assistit a la col·locació de 10 noves llambordes Stolpersteine just davant de l’edifici on vivien. Aquesta segona tanda se suma a les 11 col·locades el novembre del 2023 i a les que encara queden per arribar.
Les llambordes Stolpersteine, literalment “pedra que fa ensopegar”, són un projecte originat per l’artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) que es va iniciar a Berlín l’any 1996 i que promou l’homenatge a les víctimes de la discriminació i l’odi estés per Europa entre els anys 1939 i 1945. A cada llamborda hi consta el nom de la persona, la data de naixement i de mort, el camp on va ser deportada i si la persona va ser alliberada o executada.
“És una manera de mantenir viva aquesta flama. De poder dir que aquí va viure una persona que va lluitar per una societat més justa i més pròspera”, explica el Francesc Xavier Ciércoles, besnet de Martí Cabanes Bel.
“Estic molt emocionada. Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo i de poder parlar amb ell i m’agradaria que tota la gent que vegi això sàpiga que eren persones resilients, especials i que potser mai més tornarem a tenir entre nosaltres”, comenta l’Helena Garcia Ferrer, que ha vingut amb la seva família des de Blanes per homenatjar el germà de la seva àvia, Félix López Rodríguez.
Les noves llambordes de record distribuïdes entre els districtes I, II i III corresponen als següents deportats: Pelegrín Aguilar, Juan Bautista García, Joan Pedrol, Leonardo Pérez, Emili Zafon, Martí Cabanes, Eduardo Frías, Félix López, Josep Igual i Josep Ballester.
A mig matí també ha tingut lloc un acte a la Plaça Espanyola, on l’alcalde de la ciutat, David Quirós, juntament amb altres representants del Memorial Democràtic de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Amical de Mauthausen han reivindicat la importància de mantenir viva la memòria democràtica a través d’actes com aquest.
Un treball d’investigació exhaustiu
Avui en dia, el registre del Museu de l’Hospitalet ha comptabilitzat fins a 64 deportats hospitalencs als camps de concentració nazi, dels quals 40 van morir assassinats i 24 van sobreviure. Es tracta, però, d’una feina complicada perquè és necessari comptar amb detalls exactes sobre aquestes persones per tal de tramitar la seva llamborda.
L’Agustí Castellano, del Museu de L’H, parla de “recerca viva” i assegura que encara s’estan coneixent noves dades que determinen amb més precisió la situació d’aquestes persones. “A vegades la trama urbana de la ciutat o el número dels carrers canvia perquè han passat molts anys, per tant, tot i tenir el padró de l’Ajuntament d’aquella època pot ser que no es correspongui amb la nostra realitat”, explica.
A banda de les llambordes que ja han estat demanades, i que arribaran d’aquí a un temps per l’alta demanda i la seva elaboració artesanal, Castellano no descarta que pugui sortir algun altre deportat hospitalenc. O bé que, a través de la recerca, s’acabi determinant que alguns dels noms amb què treballen s’acabin descartant.
Un projecte educatiu en Memòria Històrica i Democràtica
Tots els representants de les entitats organitzadores han coincidit a destacar la importància de l’educació com a eina per promoure els valors democràtics basats en la tolerància. És per això que aquesta jornada s’engloba dins d’un seguit d’iniciatives organitzades des de l’Ajuntament al voltant del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, el 5 de febrer, i del 80è aniversari de l’alliberament dels camps per les tropes aliades, que s’acompleix entre gener i maig.
De fet, com a mostra d’aquesta voluntat d’arribar a les noves generacions, alumnes de l’Institut Mercè Rodoreda del barri de Sant Josep han acompanyat la comitiva des de primera hora del matí. Els joves, que han escollit participar en aquest projecte ells mateixos, han acompanyat els familiars presents, a més llegir la biografia dels homenatjats i ajudar en la col·locació de la mateixa llamborda.
Una jornada emotiva on el record dona pas a la reparació i els silencis a l’homenatge. Les llambordes Stolpersteine ens recorden, ara més que mai, que mirem per on trepitgem en els nostres carrers.