El grup de treball “Facilitar l’empadronament” de la Taula Sectorial de Drets de la Ciutadania i Cohesió Social, que forma part del Consell de Ciutat ha elaborat un informe on proposen mesures per simplificar l’empadronament a L’Hospitalet.
Aquest document que han elaborat quinze entitats de la ciutat li han mostrat a la Síndica de Greuges de L’Hospitalet, Merche García que reconeix que l’han visitada diferents persones per queixar-se de les dificultats que es troben per empadronar-se. “L’altre dia rebíem una família que en aquest moment no està empadronada enlloc. Això no pot passar i tenim la certesa que viuen aquí” explica Merche García.
Els ajuntaments han de mantenir actualitzats els padrons i registrar les persones que hi viuen, independentment si la residència està regularitzada. Des del grup de treball diuen que a L’Hospitalet el tema del padró no està resolt i, per això, entre les propostes que fan, hi ha l’empadronament escolar.
Hi ha alumnes sense empadronar
“Tenía criatures que estan matriculades i van a l’escola o als instituts de la nostra ciutat i no estan empadronades. Quina prova més evident que estan vivint aquí, quan van a escola aquí? En aquests casos, s’hauria d’empadronar d’ofici als alumnes i a les seves famílies” proposa Enric Roldán, membre del grup de treball “Facilitar l’empadronament”.
“Ara tenim el cas de deu nens que estan en una escola i no estan empadronats i ens ha arribat a través d’una professora del centre” explica la Síndica de Greuges de L’Hospitalet, Merche García, “amb totes les dificultats que això comporta perquè no tenen ni carnet de vacunacions” afegeix.
Casos més habituals
Les persones sense llar o els que viuen de relloguer en habitacions són altres dels col·lectius que tenen dificultats per empadronar-se a L’Hospitalet. També les persones que han estat desnonades, perquè al passar el pis cap a una altra persona poden perdre el padró.
Sense el padró, a aquestes persones se’ls complica l’accés a serveis essencials com l’assistència mèdica, l’educació o l’arrelament familiar. Ho coneixen bé a l’entitat Cultura 13 de Santa Eulàlia que atén a persones nouvingudes.
“Trobem molts casos dia a dia entre les persones que acompanyem. Sobretot entre rellogats i persones que pateixen el sensellarisme que no estan empadronades” explica Silvia Mora, presidenta de Cultura 13 i membre del grup de treball. “I pels nouvinguts també els dificulta la possibilitat de regularitzar la seva situació. Si perden el padró, hauran d’esperar 2 o 3 anys per poder tornar a tenir-ho”.
Des del grup de treball també demanen que s’acceptin els infrahabitatges com a domicilis fixos, l’empadronament en ocupacions o que en els casos de dificultat en col·lectius vulnerables, actuïn els Serveis Socials. També demanen que l’Ajuntament de L’Hospitalet s’adhereixi al decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya que ha redactat la Generalitat. A finals d’aquesta setmana es reuniran amb l’equip de govern per presentar les propostes que han elaborat en el grup de treball.
Resposta de l’Ajuntament
Sobre aquest tema, des de l’Ajuntament es feliciten per tenir taules sectorials tan dinàmiques on surten propostes per l’empadronament. Afirmen que moltes de les propostes del grup de treball ja s’estan fent a L’Hospitalet i d’altres se les prenen com un repte a aconseguir. També diuen que algunes de les mesures les hauran de dirigir a administracions superiors com l’AMB o la Generalitat perquè són reptes globals que necessiten d’una normativa.
