La Sindicatura de Greuges de L’Hospitalet ha posat sobre la taula la dificultat d’empadronar-se a L’Hospitalet si la persona que ho sol·licita no té un domicili fix. És el cas de la Mònica que, després de diversos intents, ha aconseguit empadronar-se a la plaça Pubilla Cases.
En el moment que es va quedar sense habitatge, va estar donada de baixa del padró municipal. Va intentar empadronar-se tant a l’Ajuntament de Barcelona com al de L’Hospitalet, on ha viscut la major part de la seva vida. Va solicitar la inscripció sense domicili fix, és a dir, al carrer, tot i que assegura que en un primer moment, va rebre negatives. Va denunciar la situació a grups de Facebook com ‘L’Hospitalet Informa’, a la Síndica de Greuges de Catalunya i fins i tot va explicar el seu cas en un programa de Catalunya Ràdio.
Segons relata, no va ser fins que va fer pública la seva situació que l’Ajuntament la va trucar per iniciar el tràmit: “En una setmana he pogut estar empadronada quan des de maig m’estaven tancant les portes”, afirma. La Mónica reconeix que s’ha sentit desemparada: “Se m’han tancat totes les portes de serveis socials, menjadors i ajudes. Sense padró no et donen res, ni un plat de menjar durant mesos”. Sense una llar, explica que ha dormit en sales d’espera d’hospitals per evitar el fred, i també en cases d’amics i coneguts.
La Síndica assegura que no és el primer cas
La Síndica de Greuges de Catalunya li va donar la raó i va reconèixer el dret de la veïna a empadronar-se sense domicili fix. Per la seva banda, la Síndica de Greuges de L’Hospitalet confirma que el cas de la Mónica no és aïllat i que fa temps que rep queixes per dificultats relacionades amb l’empadronament.
“Ens han arribat diversos casos de problemes d’empadronar persones que viuen al carrer. Però no hi ha d’haver discussió, la norma diu que totes les persones que viuen al carrer han d’estar empadronades. Si no, no tenen drets polítics ni socials, no poden accedir a cap ajuda”, explica Merche García, Síndica de Greuges de L’Hospitalet.
L’Ajuntament sobre l’empadronament
Sobre les queixes, Catalina Díaz, directora de l’Oficina d’Atenció Ciutadana defensa que “a la ciutat de L’Hospitalet no obstaculitzem l’empadronament, al contrari”. Assegura que les inspeccions es fan en diferents dies i franges horàries i que amb només una localització s’activa l’alta.
L’Hospitalet ha obert en l’últim any més de 51.000 expedients d’alta al padró. D’aquests, més del 97% han estat favorables, un 1,6% s’han denegat i un 1% han quedat desestimats per manca d’informació o pendents de resposta. Des del consistori destaquen aquestes dades per mostrar que les denegacions són minoritàries.
Els tràmits per empadronar-se
Catalina Díaz explica que cal distingir entre les persones que demanen empadronar-se sense domicili fix però tenen un lloc habitual de residència al municipi, i aquelles que realment no tenen cap domicili ni espai on viure de forma estable, que són la minoria.
Per a les persones en situació de sensellarisme s’activen inspeccions del Departament de Convivència i Civisme, amb tres intents de localització al carrer. Si es localitza la persona, s’empadrona mitjançant una pseudovia, un concepte que recull la normativa del padró per registrar persones que viuen a la via pública. Si no es localitza en cap dels tres intents, la petició és denegada.
Les pseudovies són localitzadors territorials ficticis que permeten tenir censades electoralment persones que resideixen a la via pública. S’utilitzen per identificar el lloc on viuen realment, encara que no sigui un domicili convencional.
Les persones que insisteixen que no tenen domicili fix però tampoc un lloc habitual són derivades als Serveis Socials, que determinen si procedeix el seu empadronament. En cas favorable, s’inscriuen en un domicili fictici, que a L’Hospitalet correspon al centre d’estada limitada Els Alps.
