La Mercè Olivares Soler (L’Hospitalet, 20 d’agost de 1941) i el Felip Gómez Crespí (Antella, 1938), a més de ser parella de vida, són parella en la lluita social i política. El Centre d’Estudis, en col·laboració amb altres entitats, convocava aquest dijous, 5 de juny, centenars de persones al Centre Cultural Tecla Sala per retre’ls un merescut homenatge. Un acte emotiu a on es va repassar la trajectòria de compromís amb L’Hospitalet i amb la classe obrera d’aquests veïns que es van conèixer fa més de 60 anys en una sastreria. “18 anys que tenia jo, i 22 ell, i fins ara…”, dia la Mercè.
L’activisme social i polític de la Mercè Olivares i el Felip Gómez va començar lligat al PSUC, i a la lluita antifranquista des de la clandestinitat.
Des del Centre d’Estudis Joan Camós va fer un recorregut per la vida dels dos activistes i va explicar també alguna anècdota. Camós recordava que el Felip va evitar en un parell d’ocasions la presó: una perquè es va amagar i no el van detenir i una segona vegada perquè el jutge que li va tocar “era militant del PSUC”, recordava també el mateix Felip, que afegia “que lluitar contra el franquisme és el millor que ens va passar”.
També van treballar per a la recuperació de drets a la ciutat des de diferents entitats i associacions. La Mercè, fins i tot, va participar a les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc del 27 al 30 de maig de 1976 al paranimf de la Universitat de Barcelona.
A més de Joan Camós, també van parlar dels dos homenatjats Manuel Domínguez, Pilar Massana, Pilar Ferran, Montserrat Monrós i Antonio Mayo, entre d’altres.
Arriba la democràcia
Amb l’arribada de la democràcia, la parella va dinamitzar el moviment veïnal i, de fet, van ser fundadors de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa iniciant les primeres lluites per reivindicar espai públic i serveis, com per exemple el Parc de la Marquesa.
Joan Guillot, aleshores responsable del PSUC a L’Hospitalet, recordava com el Felip i la Mercè van formar part de les llistes a les primeres eleccions municipals a l’Ajuntament de L’Hospitalet després del franquisme, a l’any 1979, i la Mercè va ser escollida regidora del primer consistori, en un ple amb només tres dones. Ocuparia el càrrec fins el 1983.
La lluita, però, la Mercè i el Felip l’han continuat fins a l’actualitat en diferents àmbits com a membres del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, de l’Espai de Ciutadania o del Consell de Síndics, entre d’altres.
La Júlia, la seva neta, també intervenia davant l’auditori per destacar la integritat dels seus avis i l’estima que els professa.