El Museu de L’Hospitalet ha dut a terme un sentit homenatge a once dels hospitalencs que van ser deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Durant el matí d’aquest dissabte, s’han instal·lat les primeres onze llambordes stolpersteine al carrers on van viure aquestes hospitalencs i a l’alçada de cada domicili. A cada llamborda hi ha inscrit el nom, la data de naixement i de mort, el camp de refugiats on va ser deportat i si la persona va ser alliberada o executada.
Familiars dels deportats han estat presents durant la col.locació de les respectives llambordes, a sobre de les quals el Museu de L’Hospitalet ha fet una ofrena floral. “Estem molt emocionades”, explicaven Josefa, Marga i Fina, familiars d’Eloy Ferrer Díaz, deportat a Mauthausen el 1941. “Contentes que hagi arribat aquest reconeixement. És un homenatge molt bonic, una molt bona idea que va tenir el senyor Demnig i totes les víctimes haurien de rebre aquest homenatge”, afegeixen.



Cal recordar que la llamborda stolpersteine, literalment “pedra que fa ensopegar”, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947) que es va iniciar a Berlín l’any 1996 i que promou l’homenatge a les víctimes de la discriminació i l’odi extés per Europa entre els anys 1939 i 1945.
Les onze llambordes instal·lades ja són visibles per tot el veïnat de L’Hospitalet a les següents ubicacions:
- Manuel Fernández Torres (pl. d’Europa, 6)
- Miguel Iriarte Uribe (c. de Can Trias, 49)
- Eugeni Querol Puyo (ctra. de Collblanc, 75)
- Manuel Alfonso Ortells (c. del Progrés, 146)
- Eloy Ferrer Díaz (c. de Mossèn Jaume Busquets, 14)
- José Vives Campos (rda. de la Torrassa, 73)
- Manuel Vives Campos (c. de Blas Fernández Lirola, 20)
- Félix Quesada Herrerías i Ciriaco Quesada Torreblanca (c. de l’Estrella, 49)
- Josep Masip Garrich (c. del Parral, 28)
- Ferran Polo Tapias (c. Major, 51)
Aquestes primeres onze llambordes podrien no ser les últimes, ja que, segons el Museu de L’Hospitalet, es té constància de més hospitalencs deportats. “A L’Hospitalet hem pogut documentar fins a 67 persones que van estar a camps de concentració. Eren tots homes i gent treballadora, que van lluitar a la Guerra Civil i que es van exiliar al sud de França. La majoria d’ells van ser arrestats quan els alemanys van envair França i després deportats a camps de concentració”, explica Agustín Castellano, tècnic del Museu de L’Hospitalet.
Castellano també valora el fet de poder retre aquest homenatge, molt important i sentit per a tots els descendents. “La reacció dels familiars amb els quals hem pogut contactar és d’agraïment. Perquè és un reconeixement a un patiment, no només el de la víctima, també el dels familiars que es van quedar aquí i van ser represaliats, directa o indirectament”, explica.
La jornada ha acabat amb un acte institucional a la plaça Espanyola amb la presència d’autoritats i familiars de les víctimes, a més d’actuacions musicals i la lectura de diferents poemes.
Entrevista al deportat Manual Alfonso Ortells
El periodista Enric Gil va tenir l’oportunitat d’entrevistar fa uns anys alguns dels deportats hospitalencs. Un d’ells, Manuel Alfonso Ortells, compta des d’avui amb la seva llamborda stolpersteine davant del número 146 del carrer Progrés, a on va viure abans de marxar exiliat a França.
Manuel Alfonso va parlar per al Diari de L’Hospitalet el juny del 2006 per recordar el seu pas per Mauthausen, des d’on va tenir la fortuna de sortir amb vida.