Només quatre de cada deu homes joves d’entre 18 i 24 anys a Catalunya creuen que la democràcia és el sistema de govern preferible. Així ho revela una enquesta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que posa de manifest un creixement del pessimisme pel futur i una preocupant tendència cap a posicions més autoritàries i masclistes, especialment entre els nois.
El politòleg Toni Rodon, coordinador de l’estudi i professor de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat a l’entrevista de L’Informatiu que aquest fenomen pot tenir dues lectures: “Una seria la més pessimista, que indica que molts joves veuen sistemes no democràtics com a alternatives vàlides”. Però també pot ser que “interpretin que la democràcia no els està oferint el benestar que esperaven, i demanin més del sistema”.
Rodon ha apuntat que part d’aquest fet ve lligat al context social i econòmic: “Com que la vida no els va bé i hi ha pessimisme de cara al futur, alguns joves responen pensant en el rendiment que la democràcia els dona, més que en el valor del sistema en sí”.
Els homes joves i el feminisme
Pel que fa a les actituds de gènere, el mateix estudi mostra que una part dels nois joves percep negativament el feminisme. “Una part dels homes joves ha reaccionat negativament davant el discurs de la igualtat de gènere”, diu Rodon, que recorda que aquestes percepcions “s’alimenten sovint de discursos a les xarxes socials i d’alguns partits polítics” ha comentat Rondon.
Segons l’estudi, un 27% dels homes joves creuen que la violència masclista és un invent del feminisme i un 60% considera que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones. No obstant això, en les seves paraules, el jovent “encara està formant els seus valors, i això vol dir que es poden fer intervencions, des de l’educació, la família o la societat, perquè determinats discursos reaccionaris desapareguin o es redueixin”.
La preocupació per la seguretat
L’enquesta també mostra una tendència punitivista creixent: un 63% dels joves defensa l’enduriment de les penes per reduir la criminalitat. Tot i això, la majoria rebutja perdre drets o llibertats a canvi de més seguretat. “És la contradicció que sovint trobem els politòlegs: la gent vol més duresa, però no vol renunciar a la seva llibertat”, ha assenyalat Rodon.