Els Consells de Districte es van crear L’Hospitalet al 2013 en compliment de la Llei de Grans Ciutats. Es volia potenciar la participació de les entitats i del veïnat amb les polítiques municipals als barris. Una dècada després, des de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet veuen que hi ha cert desencant i posen d’exemple la baixa assistència als consells: algunes sessions s’han hagut de suspendre perquè no s’arribava al mínim de participants.

“No hi van perquè estan desencantats. Veuen que els consells de districte no són àgils, no són útils i són gairebé una perdua de temps” afirma de forma contundent el president de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet, Manuel Piñar. Més categòric es mostra quan fa un balanç d’aquest primers deu anys. “La valoració que fem és totalment negativa perquè no ha complert la seva funció”.

El moment àlgid dels consells de districte va ser a mitjans del 2016. Es van impulsar els primers pressupostos participatius de L’Hospitalet. Els membres del Consell de Districte decidien a què obres dedicaven mig milió d’euros del pressupost. En total, es van invertir tres milions d’euros fins al 2019. Però des d’aleshores, no s’ha tornat a repetir l’experiència dels pressupostos participatius, que es va iniciar com a prova pilot.

En l’actualitat, la capacitat de decisió dels consellers es concreta, per exemple, en propostes de noms de carrers, com va ser el de Jardins de los Diablos a Collblanc-la Torrassa.

El Consell s’ha convertit en un espai de debat i de comunicació de les polítiques de l’equip de govern. “El Consell de Districte està pensat com un organisme protocolari de l’ajuntament per tenir unes reunions” afirma Gregorio Martínez, membre del Consell de Districte V, en representació de l’AVV Can Serra. “No serveixen per molt. Ens porten allà per explicar el seu rotllo” afegeix de forma contundent.

Pel que fa al públic, la intervenció dels veïns als Consells de Districte està limitada. S’ha de demanar la paraula mitja hora abans de la sessió i per parlar de temes relacionats amb l’ordre del dia. Des d’algunes entitats veïnals, apunten, que a més, la majoria dels veïns desconeixen quan se celebren les sessions dels plens i demanen més difusió com fan a Barcelona.

“Quan es fan consells de districte a Barcelona, a les finques dels habitatges es pengen cartells on es convida als ciutadans a anar-hi” mostra com exemple Daniel Giménez, membre del Consell de Districte V, per l’AVV Pubilla Cases. “Als consells poden prendre la paraula i exposar els temes. Això aquí no es fa”.

Al ple municipal, s’acorda una futura reforma

El debat sobre com estan funcionant els consells de districte ha arribat fins al ple municipal. Al juny del 2023, diferents formacions han demanat un nou reglament després de deu anys. “Hi ha la necessitat urgent de replantejar-nos els mecanismes de participació ciutadana” afirma el portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem, Manuel Domínguez. “Tenen un reglament molt estricte, molt limitador i hem d’anar a codis oberts amb més participació i més espontaneïtat” diu el portaveu grup municipal d’ERC+EUiA, Jaume Graells.

“Tot el que sigui millorar la participació, benvingut sigui” va respondre l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, sobre aquest tema al mateix Ple. “Es podria començar a fer un grup de treball per explorar quins mecanismes es proposen” va afegir obrint la porta a aquesta remodelació del reglament d’aquests òrgans de participació.

A l’espera d’aquesta reforma, aquestes darreres setmanes els consells de districte i el Consell de Ciutat han iniciat el camí del seu quart mandat.