Són molts els veïns que guarden grans records del desapareguts Cinema Victòria. “Recordo arribar a meitat d’una pel·lícula i esperar-te fins que tornava a començar per veure el principi”, comentava una veïna de la ciutat. D’altra banda, també recorden que abans “no passava res per menjar un entrepà dins la sala per sopar”.
També aquells que recorden l’emblemàtica sala del barri de Santa Eulàlia, destaquen que “es feien cercles molt socials, la gent es coneixia i en el moment que acabava la pel·lícula, pujaves el bar que hi havia a dalt a menjar crispetes i comentar la cinta, i tornaves a la sala a veure la següent”.
Fins i tot, un veí del barri, recordava que “quan va sentir per la ràdio l’intent de cop d’estat del 23F, el que va fer va ser entrar al cinema per si de cas, a veure les darreres pel·lícules”.
Aquests són algunes de les memòries sobre el desaparegut cinema Victòria que va oferir pel·lícules des de l’any 1923 fins al 1987. I és que justament aquesta sala és la protagonista del nou llibre de l’hospitalenc Ramon Breu. ‘Els crims del cinema Victòria’ és una novel·la negra ambientada a principis dels 60 quan un seguit d’assassinats trasbalsen la vida d’un barri obrer, sobretot perquè es produeixen en una sala de cinema que s’acaba de reobrir.
Ramon Breu també fa un retrat de l’època de postguerra on la delació i la denúncia per part del bàndol guanyador estaven a l’ordre de dia. “Fer el llibre em va servir per reflexionar que a Santa Eulàlia i L’Hospitalet no podem permetre’ns perdre el patrimoni que hem perdut”, va explicar l’autor al programa Taquilla Inversa.
“Avui en dia aquest cinema serviria per a la seva funció principal, per dansa, per teatre i per moltes altres coses” afegia Ramon Breu en una altra de les reflexions que ha estret d’escriure una obra que sorprendrà tant a aquells que van passar per la sala com a aquells que no n’havien sentit parlar d’ella.
