Quatre de cada cinc persones treballadores autònomes a Catalunya desenvolupen la seva activitat en el sector serveis. Al mateix temps, augmenta la presència de persones estrangeres i de dones entre el col·lectiu, tot i que persisteixen desigualtats, especialment en les pensions. Aquestes són algunes de les conclusions del darrer informe sobre la situació del treball autònom a Catalunya elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

El treball autònom continua creixent a Catalunya, tot i que ho fa a un ritme inferior al de l’ocupació assalariada. A l’entrevista de l’Informatiu, Albert Ferrer, conseller del CTESC pel sindicat CCOO, considera que “el treball autònom és resilient i continua representant una peça fonamental de la nostra economia”. En aquest sentit, recorda que ”aproximadament 15 de cada 100 persones afiliades a la Seguretat Social són treballadores autònomes”.

Cada cop més vinculat als serveis

Un dels principals canvis que identifica l’informe és el creixement del pes del sector serveis. La tendència forma part d’una tendència de l’economia catalana en què la indústria ha anat perdent pes mentre els serveis n’han guanyat.

El treball autònom creix cada cop més a zones més urbanes, mentre que les comarques rurals i interiors mantenen una estructura diferent. Segons Ferrer, l’agricultura té un pes més important a les comarques interiors, mentre que els serveis tenen una presència especialment destacada a les comarques litorals. Per demarcacions, l’increment del treball autònom vinculat als serveis ha estat especialment intens a la província de Tarragona, amb un creixement superior a la mitjana, mentre que a Barcelona l’evolució s’ha situat aproximadament en els valors mitjans.

Les persones estrangeres impulsen el creixement

Un altre dels canvis més destacats és l’augment de la presència de persones de nacionalitat estrangera entre els treballadors autònoms. Segons les dades exposades per Ferrer, “les persones estrangeres han contribuït de manera molt decisiva a l’increment del nombre de treballador autònoms”. De fet, el nombre d’autònoms de nacionalitat espanyola ha crescut només un 0,2% en el darrer any, el nombre de persones estrangeres que treballen per compte propi ho ha fet un 5,4%.

Aquesta diferència fa que les persones estrangeres tinguin un paper determinant en l’increment global del treball autònom. Actualment, aproximadament una de cada sis persones treballadores autònomes és de nacionalitat estrangera.

Més dones, però lluny de la igualtat

La incorporació de les dones és un altre dels elements que està modificant el perfil del treball autònom a Catalunya. Les dades mostren que el nombre de dones autònomes creix a un ritme superior al dels homes, fet que contribueix a reduir progressivament la distància entre tots dos col·lectius.

Malgrat aquesta evolució, les dones encara representen només el 37% de les persones treballadores autònomes. “Malauradament, les dones continuen discriminades en molts aspectes del mercat de treball i l’àmbit del treball autònom no és una excepció”, afirma Ferrer.

Per avançar en aquesta direcció, el representant de CCOO al CTESC defensa “incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques per aconseguir un resultat més equilibrat”, afirma.

La bretxa també arriba a les pensions

Les diferències entre el règim d’autònoms i el règim general es fan especialment visibles quan s’analitzen les pensions. La pensió mitjana de les persones autònomes és uns 550 euros inferior a la de les persones afiliades al règim general.

Ferrer relaciona aquesta diferència amb el caràcter contributiu del sistema de protecció social: la quantia de les prestacions està vinculada, entre altres factors, a la trajectòria laboral i al nivell de cotització.

Albert Ferrer adverteix que “encara continua havent-hi un nombre massa elevat de cotitzacions baixes que, a la llarga, generaran prestacions de jubilació en quantitats reduïdes”.

La desigualtat s’accentua, a més, quan s’hi incorpora la perspectiva de gènere. La bretxa entre les pensions d’homes i dones està relacionada tant amb les diferències salarials i d’ingressos com amb les interrupcions de les trajectòries laborals derivades de les tasques de cura no remunerades. Aquests períodes poden generar llacunes de cotització i acabar condicionant negativament la protecció social futura de les dones.

Per a Albert Ferrer, les dades de l’informe mostren que el treball autònom continua sent “una peça fonamental” de l’economia catalana, però també evidencien que el repte ja no és només que hi hagi més autònoms, sinó en quines condicions treballen i quina protecció tindran en el futur.