El TPK d’Art i Pensament Comunitari ha presentat el nou programa de formació, recerca i esdeveniments per al curs 2026-2027, una temporada marcada per l’inici de la celebració dels 50 anys d’activitat del centre. El programa reforça l’aposta per la creació col·lectiva, l’art comunitari i l’arrelament al territori
El curs començarà amb el projecte TPKomunitari, una iniciativa que fins a final d’any oferirà formació gratuïta en diferents disciplines, oberta tant a creadors com al conjunt de la ciutadania. El programa inclourà classes magistrals impartides per artistes internacionals i treballs amb entitats de la ciutat.
Núria Prieto, encarregada de mediació artística del TPK, explica que es tracta de formacions amb diferents temàtiques però amb un mateix fil conductor, l’art comunitari. “Seran capacitacions i formacions amb diferents temàtiques, però sempre amb un eix transversal, que és l’art comunitari. Emi Martín serà potser la primera que vindrà, està programada per a l’octubre. Ella farà un taller teòric i pràctic sobre la reconstrucció i la mirada colonialista pel que fa a la imatge i la importància de l’autorepresentació. Té un gran recorregut en cinema documental participatiu en diferents llocs de Llatinoamèrica i crec que serà molt potent”.
Consulta l’agenda del TPK per al curs 2026-2027
Després de la fase formativa, el projecte creatiu i comunitari es traslladarà a l’espai públic. Entre gener i maig, artistes del TPK i col·lectius ciutadans realitzaran intervencions urbanes en places i carrers de L’Hospitalet.
Tot aquest treball en xarxa culminarà a l’estiu amb l’exposició col·lectiva ‘Solstici Ecosistema#3‘. La proposta donarà continuïtat a la línia de treball iniciada en l’anterior edició d’Ecosistema, centrada en ampliar la comunitat del TPK i projectar-la cap al territori.
“Venim una mica de l’herència de ‘Solstici Ecosistema#2’, que és la construcció de la comunitat TPK cap al territori, cap a l’espai públic. L’any passat miràvem de TPK cap endins i com construíem entre tots aquesta curadoria col·lectiva. La idea és que la curadoria col·lectiva s’ampliï, s’expandeixi i, d’alguna manera, també surti del territori del TPK i vagi a diferents associacions, que tothom pugui tenir la seva veu, que tothom tingui la seva visió. La idea és poder tenir múltiples veus dins de l’espai de creació”, explica Núria Prieto.
Al llarg del curs, el TPK mantindrà també la programació habitual dels seus tallers i laboratoris, entre els quals hi ha els de fotografia, gravat i estampació, performance o dibuix i pintura. A aquesta activitat s’hi sumaran les residències per a artistes.
Cinc dècades d’art comunitari
El centre de creació artística va néixer del teixit associatiu i contracultural dels anys 70 i, amb el pas del temps, s’ha consolidat com un espai de referència en l’àmbit de la residència artística, la mediació i l’art alternatiu.
L’aniversari arriba en un moment de revisió del projecte del centre, amb l’objectiu d’adaptar-lo als nous reptes socials. Aquesta mirada també es reflecteix en el tradicional cicle expositiu anual, el Solstici.
El director del TPK, Diego Tampanelli, va explicar al programa Taquilla Inversa que aquesta revisió no implica un canvi de rumb, sinó una consciència sobre les transformacions que ha experimentat el món. “Ara hi ha desafiaments més globals, no només de migració, també de medi ambient, desafiaments socials i polítics. Hi ha una gran radicalització, i entitats com les nostres no podem estar fora del treball polític. El TPK sempre ha estat comunitat, i la comunitat és resistència i és una labor política en la qual els ciutadans ens hem de bolcar com una responsabilitat”, afirma Tampanelli.
En aquesta mateixa línia, Martz, artista resident del TPK, reflexiona sobre una de les qüestions plantejades a Ecosistema#2: quin tipus d’artistes volem ser davant dels nous desafiaments socials? “Nosaltres ens hem adonat que les persones que fem art necessitem ser disruptives, deixar de fer com som. No som artistes que hem de construir des de la docilitat o l’adaptació, sinó des del simple fet de veure què passaria si ens deixéssim anar tal com som. I a la comunitat això li suposa unes friccions i uns conflictes, però és aleshores quan comença a sorgir la comunitat de manera real, quan no eliminem les friccions sinó que convivim amb elles i les podem sostenir”, assenyala l’artista.
La commemoració dels 50 anys es tancarà amb la publicació d’una recerca sobre projectes comunitaris. El punt final de l’aniversari serà una gran festa prevista per al novembre de 2027.
