La nit del 8 de juliol de 1967 un grup d’activistes catalanistes segresten la Mare de Déu de Núria, només cinc dies abans que el règim franquista preparés la seva coronació. Es tracta d’un dels fets clau del catalanisme de l’època i va ser protagonitzat per un hospitalenc: Ton Ribas. Amb aquesta premissa, el Club Muntanyenc L’Hospitalet, del qual Ribas va formar part durant dècades, ha organitzat la xerrada’60 anys del segrest de la Marededeu de Núria’.
Una missió amb uns objectius clars i conquerits, segons Manuel Castellet, qui ha investigat el cas durant anys. Castellet, matemàtic i expresident de l’Institut d’Estudis Catalans, ha treballat el tema en llibres com‘Mossèn, ens han pres la marededéu!, El segrest de la marededéu de Núria, 1967-1971’ juntament amb la geògrafa i historiadora Anna Felip, també partícip de l’acte.
El nomenament del bisbe d’Astorga, Marcelo González, a la diòcesi de Barcelona va fer esclatar la campanya ‘Volem bisbes catalans’, espurna de l’operació. Castellet ho defineix com “un acte en defensa del catalanisme en l’Església Catòlica, senzillament”.
El context era “després del Concili Vaticà II, que deia que els bisbes havien de ser gent propera al poble. En canvi, quan el bisbe de Barcelona es va jubilar, van posar un que era bisbe a Astorga i que no tenia res a veure amb Catalunya, i aquí va venir la gran protesta“, recorda l’autor.
Les reivindicacions dels segrestadors catalanistes eren clares: “Quan tornés un bisbe català i quan sobre els bisbes no intervingués el govern, llavors la retornarien”. I va ser així el 28 de gener de 1972 després que la imatge es traslladés durant aquest període en diferents ubicacions: “De fet la van tornar quan tots els bisbes de Catalunya eren o catalans o dels països catalans”.
El segrest va tenir un gran ressò internacional i fins i tot mitjans com Le Monde o la premsa dels Estats Units en van parlar. Sobre l’autoria dels fets, una primera hipòtesi assenyalava una operació dels membres d’Acció Catòlica. Tot i que l’acció va ser ideada per Nemesi Solà, Ribas és considerat l’artífex d’una desaparició que va durar cinc anys.
La realitat és que “els dos que van pujar a Núria van ser el Ton Ribes Sala i el Xavier Margais” i que “el Ton Ribes va ser qui va dirigir l’operació i va decidir que no pujarien en Cremallera, sinó a peu a la nit, perquè era l’expert”, destaca Castellet.
En honor a l’acció pacífica, membres del Club Muntanyenc de L’Hospitalet visitaran Núria el 9 de juliol, on es col·locarà una placa commemorativa.