El rei Felip VI ha realitzat aquest dilluns la seva primera visita oficial com a monarca a L’Hospitalet, i ho ha fet en el marc de la celebració dels 100 anys de la concessió del títol de ciutat. Cap a les 11 del matí, el Rei ha arribat a la plaça de l’Ajuntament on ha iniciat la jornada a l’edifici de l’Ajuntament acompanyat de l’alcalde de L’Hospitalet, David Quirós i del president de la Generalitat, Salvador Illa, entre d’altres autoritats. A més, al Saló de Plens, el Rei ha saludat els membres de l’actual consistori i als exalcaldes de L’Hospitalet Núria Marín i Celestino Corbacho.

També hi eren presents el secretari d’estat de Política Territorial, Arcadi España; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

A la cita han faltat els regidors d’Esquerra Republicana+EUiA i L’Hospitalet en Comú Podem que han participat de les manifestacions en contra de la visita monàrquica.

Posteriorment, la visita institucional ha continuat al nou Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, on el monarca i les autoritats han visitat les instal·lacions per conèixer els projectes d’innovació digital i visionar dos audiovisuals sobre els cent anys de la ciutat.

El monarca ha explicat que aquests vídeos li han recordat un refrany medieval: “La ciutat ens fa lliures, la nació de les ciutats com a espais de llibertat està molt lligada a les inspiracions dels ciutadans, per això fer una ciutat és sempre una feina en marxa, una feina d’escolta, de reflexió i de diàleg”.

Abans, però, i en català, Felip VI ha agraït la rebuda per part d’autoritats i veïnat: “Us agraeixo molt l’acollida en aquest any del centenari de la concessió del títol de ciutat a L’Hospitalet, per part del rei Alfons XIII, el meu besavi”, del títol de ciutat”.

El Rei també ha remarcat que a L’Hospitalet “hi ha grans reptes, però, sobretot il·lusió i energia, l’energia del canvi que ha estat una constant al llarg d’aquests 100 anys”. Finalment, Felip VI ha posat en valor el paper de la ciutat com a motor econòmic, gràcies a la seva ubicació estratègica, amb la proximitat de la Fira, l’aeroport, el port i la Zona Franca.

L’alcalde de L’Hospitalet ha aprofitat la visita del Rei a aquest espai que, que s’obrirà a la ciutadania el primer trimestre del 2026, i que forma part de les actuacions que l’Ajuntament impulsa al Samontà, per exposar-li els projectes estratègics del Samontà, amb iniciatives socials, urbanes i ecològiques per millorar les condicions d’habitatge, la cohesió comunitària i la mobilitat sostenible. Així mateix també s’ha parlat del projecte de bioclúster a la Granvia que ha de servir de motor econòmic de la ciutat.

Quirós ha agraït la presència del monarca “perquè això demostra que L’Hospitalet té un lloc important al país i a les institucions”. A més, ha exposat els 10 projectes estratègics que definiran el futur de L’Hospitalet: “Polítiques públiques no només en l’àmbit urbanístic, sinó de caràcter econòmic, social, educatiu, que permetin a tots els ciutadans de L’Hospitalet construir el seu projecte vital a la nostra ciutat”.

I ha afegit: “La ciutat té un passat, construït des de la diversitat i el respecte. Aquest passat ens ha portat al present, i el missatge important és que L’Hospitalet té un futur que hem de continuar escrivint entre tots”.

L’acte ha finalitzat a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà amb un còctel servit per l’alumnat del Centre de Formació d’Hostaleria municipal de L’Hospitalet.

Audiovisuals sobre la història i la identitat de L’H

Durant la visita al nou equipament s’han projectat dos audiovisuals creats en el marc de la commemoració dels cent anys de la ciutat.

D’una banda, l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet ha impulsat l’exposició “Street Viu. Els carrers cobren vida amb l’Arxiu”, un recorregut històric pels barris a través de fotografies de carrers, places, edificis i escenes quotidianes del segle xx. Entre juny i setembre, se n’han pogut veure sis mostres, una per districte.

A partir d’aquest fons fotogràfic, la productora Sunomono Films ha creat la peça audiovisual Centenari de L’Hospitalet, 100 anys d’història, milers d’històries de vida, que dona moviment i nova vida a les imatges històriques. El resultat és un viatge pels 100 anys de cadascun dels barris de la ciutat, que finalitza amb una frase que resumeix la història de L’Hospitalet: “Aquest és el camí recorregut, el futur l’estem construint entre tots”.

D’altra banda, l’hospitalenc Dani Marzo ha realitzat Ecos de identidad, una peça immersiva que traça un recorregut poètic pel passat, el present i el futur de L’Hospitalet. L’obra, produïda per Okhurra Lab, neix del vincle personal de l’artista amb la seva ciutat natal i explora la dualitat d’un lloc ric en energia, diversitat i talent, però també travessat per complexos que en limiten la capacitat de reconèixer el seu potencial.

Tancament de la jornada commemorativa

A la tarda, els actes de commemoració del centenari han continuat amb dues propostes artístiques a l’espai públic.

D’una banda, el Mercat Municipal de la Florida, a l’avinguda de la Primavera, ha estat l’escenari d’un espectacle visual que ha combinat dansa contemporània i videomapatge, mentre que a la plaça de l’Ajuntament, hi ha hagut una sessió especial del Gran Calendari d’Advent, dedicada als 100 anys de L’Hospitalet com a ciutat.

100 anys de ciutat

Va ser el besavi de Felip VI, el rei Alfonso XIII, qui va atorgar el títol de ciutat a L’Hospitalet el 15 de desembre de 1925. El rei del moment feia aquest nomenament en reconeixement a l’evolució econòmica i demogràfica que el municipi havia experimentat en els anys anteriors.

El 1925 L’Hospitalet, la població de L’Hospitalet estava creixent exponencialment en el marc de grans projectes de la veïna Barcelona com les obres de construcció del Metro o de l’Exposició Universal. A més a la ciutat s’havien instal·lat indústries importants de l’àmbit tèxtil, del vidre i bòbiles, fet que també havia atret a un gran volum de persones immigrants.

Algunes forces polítiques i entitats de la ciutat, però, consideren que no s’ha de celebrar el centenari de L’H com a ciutat, perquè va ser ser un nomenament que es va fer en el marc de la dictadura de Primo de Rivera. Aquest col·lectiu ha convocat una manifestació sota el lema “Res a celebrar” que s’ha viscut amb força tensió: