El Procés Comunitari Intercultural de Collblanc-La Torrassa fa balanç i agafa noves forces per continuar contribuint a la convivència i la millora de les condicions de vida d’aquest districte de la zona Nord de la ciutat, que agrupa dos barris marcats per la multiculturalitat i la densitat de població.
Entitats i ciutadania que ha pres part en el Procés Comunitari Intercultural de Collblanc-La Torrassa s’han aplegat al Centre Cultural del districte per fer balanç de 10 anys i plantejar noves propostes.
Hi ha pres part personal tècnic d’entitats socials i culturals, d’administracions públiques, fins a 90 persones, i més de 200 veïns i veïnes de Collblanc i la Torrassa que han estat els grups de treball.
Almudena Batlle Lozar, referent de Benestar Emocional i Salut Comunitària del CAP La Torrassa, ha comentat que “gaudir d’un procés comunitari com el que han viscut durant tots aquests anys ha portat més cohesió, tant pel que fa a conèixer-nos com a compartir mirades”.
“Ens ha permès oferir espais on ens puguem mirar les persones que convivim i els professionals, i donar resposta a certes necessitats que s’han anat identificant al llarg de tot aquest procés. Sobretot, ens ha ajudat a mirar-nos des d’un altre lloc, a conèixer-nos i a generar més cohesió social”, ha afegit la referent del CAP La Torrassa.
La feina dels primers 10 anys d’aquest projecte d’intervenció comunitària, que encapçala i coordina l’Associació Educativa Ítaca, s’ha estructurat en 5 àmbits principals: cohesió i atenció social, salut, tan física com emocional i sexe afectiva, multiculturalitat i convivència i espai públic compartit.
El grup motor del Procés Comunitari Intercultural de Collblanc-la Torrassa també ha presentat una nova agenda comunitària, que recull fins a 16 propostes prioritàries, com l’atenció a la soledat no volguda, equipaments i serveis, accessibilitat i espai públic i atenció a la petita infància.
Laura Arazola Ganzarain, connectora comunitària de la Fundació Pere Mitjans, ha posat un exemple concret, referit a l’accessibilitat. “Cal tapar els forats dels escocells dels arbres perquè, quan es circula amb cadira per carrers molt estrets, no hi hagi la por de caure, tapar-los amb fustes podria esdevenir un projecte comunitari i, a més, es podria dur a terme en comunitat”, ha dit.
Per la seva banda, Sara Huertas Arica, de la Coordinadora AMPA’s Endavant de Collblanc-La Torrassa, ha posat l’accent en mancances com “els tendals als parcs i als col·legis, també ens queda la reforma dels centres educatius, igualment, està pendent la reforma del Parc de La Torrassaa, el pipicà… Ens queden molts projectes.”
En només 1 km2, a Collblanc-la Torrassa hi conviuen més de 60.000 persones, un 52%,dones. La major part de la població té entre 20 i 48 anys i les nacionalitats d’origen més nombroses són Colòmbia i Perú. La renda mitjana és de 10.600 euros, prop de 2.000 euros menys que la mitjana de la ciutat.