Difondre la important tasca del moviment veïnal de la ciutat i la seva història, des dels inicis fins a l’actualitat, aquest és l’objectiu de l’exposició itinerant ‘Memòria de la lluita veïnal’, organitzada per el Centre d’Estudis de L’Hospitalet. A través de 13 plafons, es pot observar quins han estat els assumptes tractats a cada època. Des del Centre d’Estudis de L’Hospitalet s’ha treballat en el recull de totes aquestes lluites i demandes per poder fer arribar als ciutadans gran part de la informació.
El moviment veïnal va néixer als anys 70, i es va consolidar durant la transició. Gràcies a les mobilitzacions, molts barris van aconseguir millores que fins aquell moment se’ls hi havien resistit.
Marta Baquedano, comissària de l’exposició ha assegurat que “les associacions i les entitats veïnals han estat el motor de canvi des dels 70 fins a l’actualitat. Ara podem gaudir de tot tipus de serveis que ara ens semblen tant normals gràcies a les seves reivindicacions”
De la seva banda, Carme Rimbau, presidenta del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, ha destacat que “s’han aconseguit moltes coses a la ciutat, a la sanitat, a les escoles i també que hi hagués aigua en moltes zones on no hi havia. Per exemple a Bellvitge que era un barri nou també hi va haver moltes reivindicacions”.
El recorregut d’aquesta exposició és una petita mostra del treball incansable que encara avui segueix vigent malgrat alguns problemes actuals, la falta de relleu generacional o la manca d’implicació.
La vida d’aquestes entitats s’ha vinculat a les noves plataformes alternatives de lluita que treballen temes més específics co, per exemple: Can Trinxet viu, No més Blocs, Stop Massificació, Defensem el Castell de Bellvís, Marea Pensionista o L’Hospitalet Sense Vies, entre d’altres. Una unió que les ha fet més fortes.
Encara queden nous reptes per aconseguir per a les associacions veïnals i per a les noves plataformes i entitats que conjuntament treballen per aconseguir fer de L’Hospitalet una ciutat millor.
Carme Rimbau, ha assenyalat que “des de Can Trinxet a Cosmetoda, falten moltes coses per reivindicar. El Castell de Bellvís, la fàbrica Albert Germans, o el Pont d’en Jordà que s’ha de restaurar son altres exemples lluites que encara continuen”.
D’altra banda, Cristóbal Jaume Ortega president de l’AVV Som Santa Eulàlia, ha explicat que “al nostre barri encara estem esperant la construcció d’un nou poliesportiu, estem sense biblioteca, queda molt per fer i per lluitar”.
El relleu generacional o més aviat la manca de relleu, és un dels principals problemes de l’associacionisme, tot i això el moviment veïnal continua viu a L’Hospitalet. Moltes entitats de la ciutat s’han readaptat als nous temps utilitzant les xarxes socials com a eina per revifar el contacte amb els ciutadans.
La mostra es pot visitar a Can Trinxet fins el 10 de febrer.
