Enguany, el Mobile World Congress dedica una àrea a la tecnologia espacial i als satèl·lits, un sector que marcarà el futur de les telecomunicacions. Aquesta zona, coneguda com a ‘New Frontiers’, agrupa estands d’empreses i de diverses agències espacials.
“En la vintena edició del Mobile World Congress, l’espai té un pes molt important. Estic segur que ha vingut per quedar-s’hi”, assegura l’hospitalenc Josep Calatayud, divulgador espacial i creador del canal de Youtube Control de Misión.
Una de les empreses espacials més destacades amb estand al Mobile és SpaceX, propietat del magnat Elon Musk. També ha visitat el congrés la presidenta de la companyia, Gwynne Shotwell, que ha ofert una conferència sobre el projecte Starlink. Es tracta d’una constel·lació de satèl·lits que SpaceX fabrica i llança a l’espai per proporcionar connectivitat a tot el món.
Catalatayud explica que “gràcies a la seva tecnologia de coets reutilitzables que tornen a la Terra, SpaceX ha pogut abaratir els costos d’anar a l’espai i ja ha posat en òrbita 10.000 satèl·lits Starlink”.
Els satèl·lits, un complement a les xarxes terrestres de telefonia
El Mobile World Congress posa de manifest com el futur de la connectivitat passa per les xarxes o constel·lacions de satèl·lits, que complementen la infraestructura terrestre de torres de telefonia 5G per garantir una cobertura global i sense interrupcions.
En aquest sentit, Josep Catalatayud explica que “les constel·lacions de satèl·lits, com Starlink d’SpaceX, permeten tenir connexió en zones remotes on no hi ha internet, com el mar o la muntanya; en àrees rurals o desafavorides que no tenen infraestructura; o bé en llocs que han patit alguna catàstrofe natural”.
Ben a prop de L’Hospitalet, a tocar de la plaça Ildefons Cerdà, l’empresa Sateliot ha dissenyat una constel·lació 5G pionera, que comptarà amb més de 400 satèl·lits de nova generació. El model Tritó, que es pot veure en una maqueta de mida real al seu expositor, oferirà connectivitat arreu del món enllaçant directament amb els dispositius mòbils i amb l’internet de les coses (IoT).
Jaume Sanpera, CEO i fundador de Sateliot, explica que “el nostres satèl·lits seran com torres de telecomunicacions a l’espai. Quan un telèfon perdi la connectivitat de les torres terrestres, es podrà seguir connectant gràcies als satèl·lits”.
Una altra empresa espanyola que ha participat al Mobile és Kreios Space. Des del pavelló del 4YFN, dedicat a les startups, aquesta companyia fundada a Catalunya i amb seu a Galícia ha presentat un satèl·lit revolucionari que no necessita combustible per mantenir-se en òrbita.
Francisco Boira, cofundador i director comercial de l’empresa, explica que “el satèl·lit té un motor de plasma que funciona només amb energia solar i l’aire que capta de l’atmosfera. Com que està dissenyat per orbitar més baix que la majoria dels satèl·lits, el seu senyal arriba a la Terra amb més força. Això fa que es pugui transferir directament al telèfon sense la necessitat d’una antena externa”.
L’espai, una oportunitat de desenvolupament tecnològic
L’escenari del ‘New Frontiers’ del Mobile també ha comptat amb dues ponències del primer astronauta espanyol en anar a l’espai, Pedro Duque, que ha destacat el valor que té l’exploració espacial en el desenvolupament de la tecnologia, especialment aplicada a la telefonia i les comunicacions.
Duque ha posat com a exemple les càmeres dels telèfons mòbils, que tenen el seu origen en les que es van portar a Júpiter per fotografiar els planetes.
Un desenvolupament de noves tecnologies que es pot veure accelerat amb la tornada de la humanitat a la Lluna, prevista per al mes d’abril.
Josep Catalatayud explica que “en les properes setmanes, la missió Artemis II de la NASA portarà quatre astronautes al voltant de la Lluna per provar tots els sistemes. L’objectiu és poder començar a construir una base lunar a partir de 2028”.
Sobre tot allò que pot suposar l’exploració de la Lluna, Duque apunta que “en un futur pròxim es poden desenvolupar noves tecnologies de l’espai que podrien donar noves perspectives i possibilitats a la humanitat”.