Núria Marín i Martínez va néixer a L’Hospitalet l’any 1963 i és veïna del barri de Collblanc-la Torrassa. Deixarà de ser l’alcadessa de L’Hospitalet aquest dissabte 15 de juny, un càrrec que ocupa des del 2008, sent la primera dona en presidir l’Alcaldia.

Amb 16 anys al capdavant del Consistori distribuïts en cinc mandats, és la batlle que més temps ha governat la ciutat en democràcia. Ha revalidat l’Alcaldia després de guanyar totes les eleccions municipals a les que s’ha presentat com a cap de llista del PSC: 2011, 2015, 2019 (amb majoria absoluta) i 2023. Abans d’alcaldessa, com a regidora socialista va prendre possessió de l’acta per primer cop el 1995.

En l’exercici de la política destaca per fer bandera d’una actitud pròxima i dialogant. Aquest tarannà li ha servit per aconseguir acords amb altres forces polítiques i que li han permès governar la ciutat amb comoditat, tot i no sempre haver aconseguit majoria absoluta a les urnes.

Durant els anys de mandat ha hagut de gestionar crisis de diferents indoles: econòmica derivada de la caiguda del sector bancari el 2007; política arran del procés independentista i de la mobilització de l’1 d’octubre, i sanitària i social arran de la pandèmia de Covid declarada el 2020. En paral·lel ha fet front a crisis internes del seu govern, com la derivada del tancament de Ràdio L’Hospitalet anunciat el 2011 o el cas del Consell Esportiu que va esclatar el juny de 2020.

Repassem alguns dels fets produïts durant la seva trajectòria política.

1995-2008

Des de l’any 1995 és regidora de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Del 1995 al 1999 se’n va fer càrrec de l’àrea d’Hisenda i de la Regidoria de Collblanc-la Torrassa. L’any 1999 va assumir la responsabilitat de l’àrea d’Economia i Hisenda. A partir de l’any 2007 és la primera tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea de Planificació, Coordinació i Economia.

2008-2011

• Primera dona alcaldessa de L’H. Abril 2008. Arriba a l’Alcaldia en substitució de Celestino Corbacho que va abandonar el càrrec per ocupar la cartera de ministre de Treball i Immigració del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. En aquell moment el govern de la ciutat està format pels 17 regidors del grup socialista i per dos regidors d’ICV-EUiA.

• Relacions institucionals. Juny 2008. Marín, als pocs mesos de ser-hi al front de la ciutat, va convidar el llavors president de la Generalitat, José Montilla, a realitzar una visita institucional a la ciutat. Des de llavors tots els presidents que s’han anat succeint al capdavant del govern català al llarg dels darrers 16 anys han visitat L’Hospitalet. Moments en que l’alcaldessa ha aprofitat per reivindicar dèficits de la Generalitat amb la ciutat.

• Pla d’austeritat. Núria Marín ha de gestionar mesures per mitigar els efectes de la crisi financera i del totxo que es va iniciar el 2007/2008 amb la caiguda del sector bancari. S’aprova un pla d’austeritat per contenir despesa pública i entre els primers acords, es rebaixa el sou dels càrrecs electes i dels assessors municipals.

• Pla Zapatero. El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) aprovat pel govern central va aportar a L’H 44,5 milions d’euros que es van destinar a 145 projectes d’obra pública i a la vegada a generar llocs de treball. Aquests projectes van fer possible reformar carrers, places i equipaments com escoles, poliesportius, locals socials o casals d’avis per aconseguir una ciutat 100% accessible.

• Cal Trabal i Biopolh. El Govern municipal anuncia que projecta un gran parc a Cal Trabal vinculat a la segona fase de soterrament de la Granvia que comportarà la rehabilitació de les masies. Al poc temps es funda el Consorci Biopol coparticipat per diferents administracions, entre elles l’Ajuntament ,per potenciar la investigació biomèdica al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Tot plegat serà l’embrió del PDU Biopol-Granvia.

• Millora dels barris. Arriben fons europeus per a la regeneració urbana i social del Gornal, s’avança en els plans integrals de Collblanc-la Torrassa i de Pubilla Cases-Florida. Les inversions a final de mandat executades a la ciutat van ser de 268 milions d’euros.

• Nous equipaments. Es recuperen com a equipaments edificis patrimonials com l’Harmonia, la Casa dels Cargols, Can Riera, Can Colom, Torre Barrina. S’inauguren equipaments públics a la plaça d’Europa, es construeixen mil habitatges socials i habitatges de lloguer per a joves, s’inauguren noves escoles bressol municipals, s’obre el casal de gent gran de la Torrassa, la Residència de Disminuïts Psíquics de Bellvitge, el Centre Polivalent de Salut Mental i el Cap de Can Serra i el CUAP Pura Fernández, entre d’altres.

• Soterrament de vies. El ministeri de Foment presenta un primer projecte per soterrar la línia ferroviària de Vilanova utilitzant tuneladora i pantalles per no repetir els errors constructius d’anys enrrere amb les vies de l’AVE, que van ocasionar desperfectes en edificis de la ciutat.
  

Fotos: Investidura de Núria Marín com alcaldessa per primera vegada el 2008 / Presentació del pla Urban als veïns de Gornal (2010) / Visita d’obres a l’ampliació de Fira Gran Via (2010)

2011-2015

• Pacte de govern PSC i ICV-EUiA. Núria Marín guanya les seves primeres eleccions com a cap de llista del PSC. Els socialistes aconsegueixen 13 regidors. Reediten llavors el pacte amb ICV-EUiA, que entra a formar part del govern amb dos regidors. Un any abans d’acabar el mandat EUiA abandonava el govern i el grup municipal format amb ICV. El motiu és la imputació de Marín en el cas de del cobrament de dietes irregulars de la Federació de Municipis de Catalunya.

• Tancament Ràdio L’Hospitalet. La crisi econòmica iniciada el mandat anterior fa disparar l’atur i la precarietat de les famílies. L’equip de govern aprova un Pla de Sanejament amb ajustaments de despesa i amb una principal mesura : el tancament de la ràdio i la televisió municipals. Una decisió que va comportar pèrdua de llocs de treball i que va desestabilitzar el pacte de govern amb ICV-EUiA, grup contrari al tancament. Finalment la ràdio i la televisió van tancar a canvi de redefinir el model dels mitjans i aprimar la seva estructura. El 2012 s’engegava un nou format reforçant el portal de notícies lhdigital.cat i amb informatius televisius diaris. Ràdio L’Hospitalet quedava apagada a poc de complir 30 anys d’història.

• Aposta per l’educació. L’Ajuntament, davant les retallades de la Generalitat, aposta per invertir en educació per garantir la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu. Incrementa les beques menjador, reforma centres i potencia programes com els plans entorn, d’aprenentatge-servei o d’emprenedoria a l’escola.

• Districte Econòmic. La plaça d’Europa com a epicentre del Districte Granvia L’H pren embranzida i s’avança en la construcció de nous hotels singulars i s’hi estableixen noves empreses, com el Grup Puig o Olympus Iberica.

• Mobile World Congrés. Un cop ampliada la Fira Gran Via, el saló de la telefonia mòbil es consolida com una cita obligada en el calendari firal de la ciutat. A la vegada la gastronomia agafa pes com a reclam turístic. S’impulsen les rutes de tapes.

• PDU Granvia-Llobregat. Generalitat i Ajuntament presenten el Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat per transformar el 8% del terme municipal localitzats a la zona de la Marina i impulsar el clúster biomèdic vinculat als hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals.

• Gran ciutat. L’Hospitalet rep la catalogació administrativa de gran ciutat i cap adaptar el funcionament de l’Ajuntament a un nou règim normatiu. Es creen òrgans de participació ciutadana com el Consell de Ciutat i els Consells de Districte.

• L’H on. S’obre el procés LH on. El futur per endavant per dibuixar la ciutat amb l’horitzó del 2025. Prèviament s’havia realitzat el procés participatiu que va assentar les bases del Districte cultural.

• Barris. S’engega el Pla integral Les Planes-Blocs Florida i es reformen espais públics, entre ells el parc de la Remunta, el parc de la Serp, les places del Repartidor i Puig i Gairalt.

• Equipaments. S’inauguren de nous com Gornal Activa, Torre Barrina, Centre Municipal La Florida Ana Díaz Rico, Centre Antic Cinema Romero, l’EMMCA s’estableix a l’antiga escola Pla del Llobregat, Poliesportiu del Gornal, 888 habitatges de protecció oficial i es consolida la xarxa municipal d’escoles bressol.

Fotos: Imatge del ple d’investidura del 2011 / Sessió plenària del 2011 amb protestes pel tancament dels mitjans / Presentació del procés participatiu LH on el 2013.

2015-2019

• Tercera investidura com alcaldessa. El Ple sortit de les urnes és el més fragmentat de la democràcia, amb vuit grups. El PSC aconsegueix 11 regidors i fa pacte de govern amb Guanyem L’H que compta amb dos regidors. Núria Marín governa el període en minoría pactant acords amb la resta de forces.

• Acords contra la pobresa energètica i alimentària. La crisi econòmica continua. L’Ajuntament augmenta les ajudes per no deixar la població més vulnerable enrere.

• Lluita contra l’incivisme i la inseguretat. S’executa un pla de xoc de neteja integral de l’espai públic i s’incrementen els agents cívics. S’amplia el número de Guàrdies Urbans.

• PDU Granvia Llobregat. La Comissió d’Urbanisme de Catalunya aprova definitivament la primera versió del PDU, però plataformes ciutadanes i grups de l’oposició critiquen l’edificabilitat prevista i la manca de consens. Es presenten contenciosos administratius davant de la Justícia per frenar-ho.

• Districte Cultural. Comença a consolidar-se aquest pla estratègic amb l’objectiu de fer de la cultura un motor econòmic i de projecció de la ciutat. En aquest marc s’hi estableixen a la ciutat artistes, galeries i propostes com el Circ du Soleil.

• Educació. S’aprova el Pacte Local per l’educació amb més de 100 adhesions.

• El ‘procés’. Els fets succeïts al voltant de l’1 d’Octubre marquen també l’activitat de l’alcaldessa de L’Hospitalet com a dirigent política bragada en trobar consensos. La imatge de Marín fent fora la policia nacional que va intervenir davant l’institut Can Vilumara per impedir la consulta sobre la independència es va fer viral. L’alcaldessa va mediar per rebaixar la tensió política i social d’aquells mesos.

• Barris. S’impulsa LH on del barris, un procés participatiu per decidir sobre la reforma i millora de tots els districtes. S’aprova un pla d’inversions per millorar l’espai públic, renovar l’enllumenat i reformar equipaments. S’amplia la xarxa de metro que travessa la ciutat amb estacions de L9 i L10.

• Equipaments: S’inauguren el Casal de Gent Gran i Espai Jove a Can n’Arús, el nou mercat de la Florida, l’Escola de segona oportunitat El Repartidor, entre d’altres.

Fotos: L’alcaldessa després de la seva investidura el 2015 / Presentació del pla d’acció municipal del mandat / 1 d’Octubre davant l’institut Vilumara.

2019-2023

• Nou mandat amb majoria absoluta. Marín és investida alcaldessa per quarta vegada, després d’obtenir la seva primera majoria absoluta a les urnes com a cap de llista del PSC.

• Política supramunicipal. Entre 2019 i 2021 va ser la presidenta del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i des de desembre de 2021 n’és la seva vicepresidenta. El Juliol del 2019 va ser escollida presidenta de la Diputació de Barcelona.

• Covid 19. 11 de març de 2020 l’OMS va declarar la Pandèmia. El govern local es va veure obligat a cap girar els seus plans per atendre les necessitats sanitàries i socials urgents.

• Pacte de ciutat. Totes les forces polítiques del consistori i agents socials i econòmics de la ciutat van subscriure aquest pacte amb més de 200 accions per frenar l’impacte que la pandèmia estava causant en les empreses i en la ciutadania.

• L’H 6.0. La Covid-19 va fer evident la bretxa digital que existeix entre la població. L’equip de govern impulsa un pla estratègic per ‘digitalitzar la població’, especialment aquells sectors més vulnerables. Es projecte l’equipament Florida 6.0.

• Cas Consell Esportiu. Un dels moments amargs del mandat. Núria Marín va estar investigada per pressumptes irregularitats comptables en el Consell Esportiu. Un cas denunciat a meitat del 2020 pel llavors regidor socialista Jaume Graells (avui portaveu del grup municipal d’ERC-EUiA). La causa contra l’alcaldessa va quedar arxivada, però dos membres del seu govern (els regidors Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza) van dimitir dels seus càrrecs a l’Ajuntament.

• Soterrament de les vies. Es dona un salt qualitatiu. Després d’anys d’espera i de diferents anuncis per part de ministres de Transport de tots els governs, a finals de mandat, el 2023, per fi hi ha a sobre de la taula el primer projecte tècnic que dibuixa com es farà aquesta macroobra per integrar les infraestructures ferroviàries.

• Canvi climàtic. S’aprova el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic 2019-2030 amb mesures per combatre’l, entre elles la creació d’una xarxa de refugis climàtics que ajudin la població a combatre la calor.

• PDU Biopol-Granvia. La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic (PDU) Biopol-Granvia. És una segona versió després d’haver-se reformulat l’anterior perquè el TSJC la va declarar nul.la de ple dret. El nou PDU ha guanyat en consens polític i social i ha rebaixat l’edificabilitat i preserva Cal Trabal com a espai natural.

• Incivisme i inseguretat. L’alcaldessa reitera la petició de més efectius dels mossos d’esquadra a la ciutat i més coordinació entre les forces de seguretat que operen a la ciutat. En aquest sentit s’incrementen els dispositius policials conjunts per fer front a la delinquència i a l’incivisme.

• Pla de biblioteques. Preveu un impuls a les biblioteques com a equipament culturals i es contemplen dues noves biblioteques: per a Santa Eulàlia i per a la Florida.

• Barris i equipaments. Remodelació pl. Espanyola, remodelació carretera de Collblanc, millora integral de l’enllumenat, reforma carrer Martí i Julià, Jardins los Diablos, nous casals de gent gran de Can Serra i de Bellvitge, nova escola Ernest Lluch, nou saló de plens, nou espai jove a Bellvitge…

Fotos. Investidura del 2019 / Pacte de ciutat per pal·liar els efectes de la pandèmia sobre l’economia i els ciutadans / Mobilització per mantenir l’Acadèmia Cultura com a centre educatiu públic

2023-2024

• Cinquena i última investidura com alcaldessa. El PSC per la majoria absoluta però segueix com a primera força a la ciutat amb 13 regidors. Fins al moment, governen sense pacte estable amb cap grup. Els pressupostos 2024 (els més elevats de la història local) els han aprovat amb l’abstenció dels Comuns.

• Senadora. Núria Marín compagina l’Alcaldia amb el Senat. El juliol del 2023 va ser designada senadora per designació del Parlament de Catalunya.

• Emergència educacional. El Ple per unanimitat aixecar la veu contra la situació d’emergència que viuen les escoles de la ciutat. La Generalitat segueix acumul.lant dèficit en matèria educativa amb L’Hospitalet.

• Mobilitat sostenible. Gràcies a la injecció econòmica del fons Next Generation s’empren un pla de reformes per aconseguir una mobilitat sostenible. Més zones AIRE, més xarxa pedalable i mitjans de transports compartits. Les reformes permeten arrenjar l’espai públic.

• Digitalització. S’avança amb l’estratègia 6.0 obrint punts TiC i mercaTIC.

• L’H motor econòmic. La Fira i l’activitat econòmica que es genera al voltant del Districte Econòmic ha consolidat el model de ciutat plantejat pel govern de Núria Marín en 16 anys: generar riquesa per redistribuir-la en els barris. Salons com el Mobile han contribuït a rellançar L’Hospitalet com a motor econòmic metropolità i el turisme agafa pes.

• Sequera. L’Ajuntament aprova un pla d’emergència per pal·liar les fases de sequera que decreta el govern de la Generalitat. La ciutat gaudeix d’infraestructures que li permeten fer ús de l’aigua del freàtic per al reg de la via pública.

• Nova etapa per a Núria Marín i per a L’Hospitalet. L’alcaldesa comunicava a finals del passat mes de maig la intenció d’abandonar l’Ajuntament i proposava David Quirós (tercer tinent d’alcaldia segons el cartipàs aprovat a inicis del mandat) com a nou alcalde. Marín aquest 15 de juny farà oficial el seu comiat davant un Ple extraordinari i emprèn una nova etapa fora de la política local sense que fins a la data s’hagi desvetllat si assumirà noves responsabilitats dins l’esfera pública.

Fotos: Els membres de la corporació constituïda el juny del 2023, darrera investidura de Núria Marín com alcaldessa / Inauguració del Mobile el 2024 / Míting de campanya de les eleccions europees aquest juny a L’Hospitalet