“Som Hóstia Pedagógica i fem música per a oficinistes piròmans”. Amb aquesta declaració es presenta el trio de postpunk hospitalenc que acaba de llançar el seu EP homònim. Definint-se com a “oficinistes amb vocació punk”, la seva música no només és una crítica directa a la societat, sinó també una resposta a la rutina diària que molts vivim. La creació del grup, de fet, va sorgir en plena pandèmia, un període de molta incertesa que va marcar la seva identitat.
Xavier Javaloyas ‘Java‘ remarca que “les lletres no les faig per res especials, sinó que venen de les meves frustracions i de les coses que veig que no tenen cap sentit”. Per ells, les seves cançons són idees que, tot i que es transformen en música, podrien ser perfectament converses d’un bar.
Entre el bar i l’oficina, ells mateixos s’anomenen “oficinistes amb vocació punk” i creuen que “la nostra vida seria molt millor si no haguéssim de treballar cada dia en una oficina”, tot des d’una perspectiva sarcàstica i gairebé literal, com remarca Jordi Iglesias. Aquesta actitud irreverent, gairebé anti-sistema, es plasma també en el seu nom, que per ells no és només una metàfora, sinó una declaració directa.
Amb la voluntat de guanyar visibilitat a les xarxes socials i atreure un públic més ampli, Hóstia Pedagógica ha llançat el seu primer EP, un projecte completament independent que, tot i això, ha tingut una acollida notable. Brian San Onofre explica que “no ha vingut cap productor extern, ni ens ha ajudat ningú. Ha sigut tot un treball en equip i el procés de gravació ens ha ajudat a definir els quatre temes del disc”.
Pel que fa al directe, els components de Hóstia Pedagógica descriuen els seus concerts com una alliberació, tant per als músics com per al públic. “El milor d’un concert és que pots fer coses que a la teva vida ordinària no pots fer”, assegura Java.
Un dels somnis personals de la banda és que la seva música serveixi d’inspiració per a aquells que se senten atrapats per la rutina diària. El cantant ho té clar: “El meu somni personal és que algú que està atrapat a la feina escolti una cançó nostra i decideixi deixar la feina, la dona i els fills, i anar a aprendre a jugar a la petanca al sud de França.”
Finalment, el grup reconeix la seva passió per la música com una forma de vida. Brian destaca la seva trajectòria musical des dels 9 anys, amb una àmplia experiència en diversos tipus d’agrupacions. “La música és la meva vida, seguiré tocant, sigui amb el grup que sigui, perquè aquesta és la que més m’agrada per ara”, conclou.