L’artista visual Marian Brea parteix d’una experiència personal per abordar el dol i la pèrdua des d’una perspectiva simbòlica i no literal. La mostra “Together Forever”, es podrà veure a la Fundació Arranz-Bravo fins al 3 de maig.
La mostra parteix d’una experiència personal, però defuig el relat autobiogràfic per construir un univers visual fragmentat que situa l’espectador en un espai ambigu, a mig camí entre el record i el somni. Lluny de la narració lineal, el projecte es desplega en una successió d’escenes que funcionen com flaixos de memòria: imatges parcials, desenfocades o captades en primeríssim pla que impedeixen una lectura completa i generen una sensació d’irrealitat constant.
Brea planteja la mort com un estat de trànsit, un territori intermedi entre el que s’acaba i el que encara persisteix. L’espectador queda situat, alhora, com a observador extern —com si mirés una intimitat a través d’una escletxa— i com a subjecte implicat en primera persona.
La papallona, l’ou i les mans
El llenguatge simbòlic vertebra tota la proposta i es concreta en tres elements recurrents: la papallona, l’ou i les mans. La papallona remet a la metamorfosi i al cicle vital complet; l’ou es presenta com a símbol ambigu d’origen i final, i les mans evoquen el vincle, la cura i la proximitat sense fixar cap identitat concreta.
El text també hi té un paper rellevant. Frases breus i aparentment simples com “let go” o “together forever” apareixen integrades a l’espai expositiu, generant un contrast amb la densitat simbòlica de les imatges. Aquesta tensió evidencia la distància entre les paraules que intenten ordenar l’experiència del dol i la complexitat emocional que realment comporta.
