Des de sempre, L’Hospitalet -i especialment la Marina- ha conviscut amb el risc de patir inundacions, un perill que és propi de zones deltaiques com la del Llobregat. Aquesta qüestió ha centrat una conferència a càrrec del geògraf Jaume Sans i de l’historiador Ireneu Castillo, que l’entitat Terrarios Albos – Espai de Cultura de Collblanc-Torrassa ha organitzat a la Biblioteca Josep Janés.
En l’actualitat, el 75% de L’Hospitalet està construït sobre el delta del Llobregat, un tipus de terreny que, de manera, natural, és propici a patir inundacions per les possibles crescudes del riu. “Els deltes són llocs on els rius es desborden perquè precisament els rius han creat aquests espais geogràfics”, apunta Sans.
Aquest risc que explica que, històricament, no urbanitzessin les zones més baixes de la ciutat, on les avingudes d’aigua eren freqüents.
En aquest sentit, Ireneu Castillo explica que “la vila vella de L’Hospitalet es desenvolupa a l’àrea que és més segura en cas d’inundació. Tot el que és la Marina és una zona inundable que, al llarg de la història, ha estat molt poc colonitzada”.
Però amb el desenvolupament agrícola i la revolució industrial, L’Hospitalet va començar a créixer cap a àrees potencialment inundables, que van patir els efectes dels aiguats en nombrosos episodis.
L’última gran inundació a la ciutat va ser el 1971, quan el desbordament del riu Llobregat va afectar especialment el barri de Bellvitge.
Sobre aquest fet, Castillo recorda que “els baixos dels blocs es van inundar, i també l’Hospital de Bellvitge, que llavors s’estava construint. En aquell moment els danys van ser relativament pocs perquè hi havia molta zona de camp, però si passés ara seria una autèntica desgràcia”.
Tot i que en la història més recent s’han pres mesures per minimitzar els riscos, el perill encara hi és. Per això, diuen, la millor prevenció és no construir en zones inundables.
Per Jaume Sans, “amb els anys, el riu s’ha canalitzat i s’han fet embassaments que eviten crescudes i desbordaments. En les darreres dècades hem tingut una sensació de seguretat que ha fet que durant el segle XX ocupem la zona del delta amb indústria, logística i infraestructures. Hem perdut la por, però l’amenaça existeix, i hauríem d’evitar fer més construccions al delta”.
A més del perill d’una crescuda del riu, s’hi ha de sumar l’aigua que baixa per les rieres que baixen de Collserola i travessen L’Hospitalet. Tot i que actualment estan canalitzades, asseguren que podrien arribar a desbordar-se.