L’Acadèmia del Cinema Català ha endegat diferents accions per recuperar el patrimoni cinematogràfic que va deixar, a finals del segle XX, el cinema ‘quinqui’ català.
L’Auditori Barradas acollirà el proper dimecres, 28 de febrer, a les 18.30 hores la taula rodona “Els quinquis i la representació de les perifèries urbanes al cinema català: denúncia, exotització o nostàlgia?” i la projecció posterior de Perros callejeros, de José Antonio de la Loma (1977), rodada en part al barri de Bellvitge.
En aquesta ocasió, l’Acadèmia reivindica el cinema quinqui com a representació icònica de les perifèries urbanes durant la Transició i la dècada dels vuitanta, memòria visual d’un món esborrat del relat actual de les ciutats, però que forma part de la història de Barcelona, L’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs, Badalona o Girona.
La taula rodona comptarà amb la participació de la crítica de cinema Nuria Vidal; el cineasta hospitalenc Juan Cruz (Tapes, Pelotas); l’escriptor Miqui Otero (Rayos, Simón) i la investigadora Alba Solà Garcia, autora de la tesi Campesinos, punks y charnegos. Luchas autónomas por la descolonización del pasado y del territorio en las periferias urbanas de Barcelona (1970-1992). El debat abordarà les lògiques d’opressió que es perpetuaven en el gènere, els seus estigmes i les seves contradiccions.
El cinema ‘quinqui’ va néixer com a denúncia i va desafiar la seva època parlant de drogues, sexe i delinqüència i portant a la pantalla un conflicte social sense coartades redemptores. En un context de diàspora rural, lluita veïnal i violència estructural en els marges de les ciutats, el cinema quinqui va ser un gènere popular i breu que acabaria el 1985, després d’una trentena de pel·lícules rodades al carrer i amb actors no professionals, que sovint confonien la ficció amb la seva pròpia vida. És el cas de personatges com El Torete o El Vaquilla, autèntics herois populars amb finals tràgics, tant en la pantalla com en la realitat.
Perros callejeros, de José Antonio de la Loma, va ser rodada a l’antic reformatori de Wad-Ras, al Poble Nou de Barcelona, i als barris de la Mina i de Bellvitge, així com a Gavà i Castelldefels. Perros callejeros II va fer servir les localitzacions de la presó Model, el parc de la Ciutadella o la discoteca Zafiro 3, i es va filmar també al barri del Pomar de Badalona, a L’Hospitalet, Rubí i Saragossa. Amb Yo, El Vaquilla, José Antonio de la Loma aniria a Torre Baró i el Camp de la Bota, Castelldefels, Gavà, Girona, Lloret de Mar, Perpinyà i Vilanova i la Geltrú.
La iniciativa, de caràcter gratuït, està emmarcada en la línia de recuperació del patrimoni cinematogràfic, engegada per l’Acadèmia del Cinema Català el 2016. Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de L’Hospitalet i el Districte Cultural.
