Resumir més de 40 anys de feina en una exposició és ben complicat. No obstant això, recórrer els passadissos del Centre d’Art Tecla Sala ens permet conèixer a la fotoperiodista Pilar Aymerich de manera molt fidedigne. A l’exposició podem trobar 150 imatges, la projecció d’un curt on va aparèixer com a actriu i un documental. Elements que han marcat la que va ser guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia l’any 2021.

Les seves fotografies marquen moments claus de la societat

“Si no hagués fet fotografia hagués viscut d’una altra manera”, ha comentat Aymerich, perquè precisament del fet de no poder separar la seva obra de la seva vida surt el nom de l’exposició: ‘Pilar Aymerich. Memòria viscuda’.

A través dels seus treballs també podem observar l’evolució de la societat. Des d’imatges de manifestacions i vagues, fins a l’esclat cultural de Barcelona durant la transició, o els projectes que ha desenvolupat a Cuba. I a totes les seves obres tenen com a denominador comú, la mirada feminista i el caràcter narratiu heretat de la seva relació amb el teatre.

Defensora de la fotografia narrativa

La fotoperiodista ha explicat que quan anava a fotografiar una manifestació, “hi anava una hora abans per mirar d’on venia la llum, il·luminar, parlar amb els manifestants cap on anirien, i tot això era una preparació perquè quan passés el que havia de passar, quan hi hagués l’actuació de la gent, jo tingués un espai que dominava”. I parlant d’espais, Pilar Aymerich va haver de trobar el seu lloc en un món dominat per homes.