Les màscares de Virginia Rivero són rostres de la profunditat psicològica de l’ésser humà. És l’atrevida proposta que ha portat l’artista argentina al Centre Cultural La Bòbila amb l’exposició ‘El que no es diu’. A partir d’una màscara de base, Rivero ha creat nou peces que defineixen un estat mental, un tret psicològic o un trauma sense paraules i amb la potència expressiva del mirall de l’ànima.

“Tenen a veure amb una experiència personal que vaig viure l’any passat en la que em vaig trobar en una situació on el que no es diu esclata i es nota als rostres“, explica Rivero. La creadora tenia com a objectiu que les màscares transmetessin un missatge: “El que vaig voler fer és buscar diferents elements com la seguretat, els laberints de la ment, els trencaclosques, les transformacions, el que es trenca i després es torna a muntar…”, resumeix.

Per a Virignia Rivero, la màscara és molt més que un accessori o un entreteniment. Té la capacitat d’alliberar de repressions i aflorar aspectes ocults de les entranyes de la persona: “Quan vaig començar amb les màscares, jugava amb una que havia fet de tela i cada cop que sortia la portava i veia com la gent es transformava. En aquell moment em va començar a interessar un munt. Feia fotos a la gent i de cop i volta, quan tornaven a treure’s la màscara, tornaven a ser la persona que eren. La màscara alliberava“, comenta.

El simbolisme dels materials és un dels aspectes més cridaners de la mostra: “N’hi ha una que té una trompa de porc. Un altre es diu seguretat i que té filferros. És com una forma de defensar-se, però alhora és difícil entra. És en el que un es pot transformar, els processos psicològics i tot allò que està a la vida de cadascú”, destaca l’artista.

Fins al 30 de març es podrà descobrir tot el que diuen les màscares de Virginia Rivero.