Entitats i veïns del barri de Sanfeliu han organitzat aquest cap de setmana una jornada commemorativa amb la plaça de les Comunitats com a escenari de la celebració dels 100 anys d’història.

Activitats infantils, una exposició de treballs que fan les entitats del barri, i la presentació del llibre d’Antoni Mataix, “Sanfeliu, 100 anys d’història”; han estat algunes de les iniciatives de les quals ha pogut gaudir el veïnat.

Durant els actes de celebració del centenari també s’ha fet rua pels carrers del barri, una xocolatada popular, música en directe i un acte institucional on s’ha fet un acte de reconeixement a figures destacades i entitats.

L’Associació de Veïns i el Club Infantil han preparat una exposició commemorativa que es pot visitar al Centre Cultural Sanfeliu. Durant l’any 2025 l’exposició recorrerà les escoles i entitats del barri. A més a més, ambdues entitats tenen previst celebrar el seu mig segle de vida organitzant diverses activitats.

Els orígens de Sanfeliu

Antoni Mataix ha assenyalat que el llibre fa un repàs per la història de Sanfeliu, des del seu naixement fins a l’actualitat. “Comencem a explicar des que el barri eren vinyes i camps de blat i garrofers, fins a tota la construcció dels habitatges, l’estructuració dels carrers i com van començar les relacions entre veïns i veïnes. Era un barri molt aïllat del centre, de Cornellà i d’Esplugues”.

L’origen del barri es remunta a quan els propietaris dels terrenys, els senyors Valeta i Sanfeliu, van sol·licitar fer les primeres parcel·lacions que donarien lloc als carrers de Valeta i de Sanfeliu, l’eix viari que dona nom al barri i que llavors enllaçava el sector de Valeta amb el nucli de la Fonteta, a tocar de la línia de ferrocarril i la riera del Canyet”.

En aquell barri incipient va començar a construir-s’hi horts i petites casetes per anar a passar el dia, principalment era gent de Barcelona i L’Hospitalet.

Un barri en creixement

A partir de la segona meitat de la dècada dels cinquanta, la trama urbana del barri va anar creixent per acollir la migració arribada d’altres regions d’Espanya amb senzilles cases d’autoconstrucció i l’obertura de nous carrers que a inicis dels setanta van donar pas als primers blocs de pisos.

És en aquest context que destaca la figura de Mariano Roncalés, el capellà que des de la seva arribada l’any 1964 va donar un impuls decisiu a la vida associativa del barri. “Va crear la Asociación de Cabezas de Familia –embrió de la futura associació de veïns–, un grup de joves, la comissió de festes i un equip de futbol, entre altres”.

Així, Mataix assegura que la celebració del centenari ha de ser útil per recordar les persones que han dedicat el seu temps a la millora del barri i ha volgut també destacar la seva feina. “Aquí al barri tot s’ha construït amb els veïns. L’església es va construir gràcies a ells, un camp de futbol, també. Molts equipaments els han construït els veïns desinteressadament. Vull retre homenatge a les persones que van dedicar moltes hores. Era necessari un llibre que reflectís aquest esforç.”

La força del veïnat

El barri va créixer amb moltes mancances i sense serveis bàsics: tenia carrers sense asfaltar i sense enllumenat públic, i fins al 1968 no va tenir la primera línia d’autobús.

Una circumstància que va donar un tomb amb la restauració de la democràcia i la legalització de l’Associació de Veïns. Vicente Díaz, president de l’Associació de Veïns, afirma que “amb la legalització de l’entitat es van aconseguir moltes millores pel barri: ambulatori, escola, enllumenat públic, carrers asfaltats…”.

Díaz també explica que a finals dels vuitanta, després d’uns anys de crisi de l’Associació, “l’amenaça que el barri quedés partit pel traçat del cinturó de ronda, va tornar a mobilitzar els veïns”.

Aquella mobilització va aconseguir donar la volta al projecte inicial. “La ronda de Dalt es va cobrir i es va construir un bloc per allotjar els veïns afectats per les obres i amb locals per a les entitats del barri”, explica Antoni Mataix.