Gairebé tres de quatre pacients etiquetats com a al·lèrgics als antibiòtics beta-lactàmics o penicil·lines són falsos positius. Així ho demostra un estudi fet per un grup clínic encapçalat pel doctor Gustavo Molina, especialista del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital de Bellvitge.

S’han analitzat 249 casos d’al·lèrgics a beta-lactàmics procedents de set hospitals públics de l’Institut Català de la Salut: l’Hospital de Bellvitge, el de la Vall d’Hebron, l’Arnau de Vilanova, Verge de la Cinta, el Germans Trias i Pujol i el Joan XXIII. Del conjunt de pacients examinats, en 186 casos (el 74,3% del total) s’ha retirat l’etiqueta després de l’estudi al·lergològic.

Les alternatives terapèutiques són més cares i menys eficaces

El doctor Gustavo Molina ha dit que “les falses etiquetes d’al·lèrgia a la penicil·lina i altres beta-lactàmics no són un assumpte menor, es tracta d’un problema de salut pròpia i pública”. El sobrediagnòstic d’al·lèrgies a medicaments té diverses conseqüències greus com l’ús d’alternatives terapèutiques més perjudicials, més cares i menys eficaces, l’increment d’infeccions de ferides quirúrgiques o la pujada del temps d’hospitalització.

També propicia el creixement de la resistència a antibiòtics en un context global d’augment de les bactèries multiresistents, que suposa una amenaça cada cop més gran per a la salut pública mundial. La majoria de falsos positius examinats a l’estudi provenen de la infància, tot i existir prou evidència sobre que l’al·lèrgia als antibiòtics se sol desenvolupar entre els 26 i els 54 anys.

L’estudi multicèntric en set hospitals públics de l’ICS per avaluar si els pacients etiquetats d’al·lèrgia a la penicil·lina ho són o no, ha estat becat amb un FIS (Fons d’Investigacions Sanitàries) per part de l’Institut de Salut Carlos III. A més, amb la intenció de millorar el diagnòstic en l’especialitat, el Servei d’Al·lergologia de l’Hospital de Bellvitge ha elaborat protocols de treball per harmonitzar la pràctica clínica del centre.