L’Hospital de Bellvitge i el Banc de Sang i Teixits han impulsat una teràpia cel·lular inèdita a Catalunya per lluitar contra les infeccions en pacients trasplantats. El tractament s’ha fet a una pacient trasplantada de ronyó que no responia a l’habitual en cas de citomegalovirus. La teràpia consisteix en agafar defenses de persones sanes i s’activen perquè actuïn com a medicament contra les infeccions virals dels pacients.
El doctor Edoardo Melilli, cap de Secció de Trasplantament Renal HUB, ha assenyalat que “avui dia la tecnologia ha avançat molt i ens permet tenir unes cèl·lules, en aquest cas limfòcits, i educar-les perquè ataquin el citomegalovirus, que després del trasplantament renal, dona problemes als malalts. Els pacients no són capaços de controlar aquestes infeccions perquè la seva resposta immune esta bloquejada”.
Abans d’aplicar aquesta teràpia, el Banc de Sang i Teixits ha de trobar del llistat de donants altruistes qui és compatible amb el sistema immunitari del pacient trasplantat infectat, però a més que els seus limfòcits presentin plena activitat.
La doctora Nerea Castillo, del Servei de Teràpia Cel·lular del Banc de Sant i Teixits, ha explicat que “el que fem és agafar les defenses d’un donant, les manipulem al laboratori i es converteixen com actives contra el citomegalovirus. El que fem és enfrontar-les contra proteïnes d’aquest virus que són de laboratori llavors es reactiven i al posar-les al pacient són capaces de buscar al citomegalovirus i lluitar contra ell”. La doctora Castillo ha volgut agrair als donants del registre del Banc de Sang i Teixits, la seva col·laboració altruista, “perquè sense ells no podríem fer aquesta teràpia”.
La nova teràpia s’ha aplicat en casos de pacients trasplantats que no tenen més alternativa real, perquè hi ha pocs fàrmacs i no són prou eficaços, i amb el ViroTCell si que és veu efectivitat. El doctor Edoardo Melilli ha destacat que “l’avantatge en aquest cas és que tens alguna cosa que pots donar i amb la que fins i tot pots curar al pacient. En aquest cas, el malalt no ha d’estar molt temps prenen antivirals amb els efectes secundaris que això comporta, sinó que els podem curar ja que aquestes cèl·lules una vegada instal·lades al seu cos poden controlar la infecció viral i persisteixen en el temps, no és una teràpia limitada”.
Aquesta teràpia s’acostuma a fer servir en persones amb leucèmies que han rebut un trasplantament de moll d’os i que estan sense defenses. Per això, és un fet més excepcional que el ViroTCell sigui usat en pacients trasplantats d’òrgan sòlid com és el cas de la pacient de Bellvitge.
Dos mesos després que la pacient rebés aquesta teràpia, no només s’ha reduït la càrrega viral, sinó que a més ara el virus ja no es detecta, el que confirma que el seu cos ha estat capaç de combatre la infecció.
