L’Agència Espacial Europea desenvolupa el programa CanSat per motivar l’alumnat de secundària en la tecnologia aeroespacial. Els estudiants han de dissenyar i construir un minisatèl·lit de la mida d’una llauna de refresc (can) i dotar-lo d’un seguit de sensors que han de recollir dades mentre el satèl·lit cau des de 1.000 metres.
Enguany, dos instituts de L’Hospitalet, el Torras i Bages i el Mercè Rodoreda, han superat la primera i la segona fase del concurs i han pogut enlairar els seus satèlits amb èxit i exposar després els resultats a la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’Ayoub Chakroune i el José Serral fan una extraescolar de robòtic al Mercè Rodoreda. Va ser l’Ayub qui li va suggerir a Santi, el professor, de participar en el concurs. Ha estat la primera vegada que l’institut s’hi ha presentat. Per als dos alumnes ha estat una experiència molt positiva, on han conegut alumnes d’altre llocs i on han vist que hi havia un nivell molt alt.


El seu satèl·lit es va enlairar, amb un cohet, i va aterrar correctament. Va superar el repte 1 de recollir dades de temperatura i pressió atmosfèrica. També va aconseguir el segon repte que s’havien plantejat: captar dades en el moment just en que el satèl·lit deixa de pujar i comença a baixar.
Van tenir, però, alguns problemes. El principal, que la targeta SD que es trobava a l’interior del satèl·lit no va enregistrar les dades. Si que les van poder registrar des del receptor que van instal·lar al punt d’enlairament.
Torras i Bages, l’únic equip només de nois
L’institut Torras i Bages també és la primera vegada que participa en el CanSat. L’equip que es va classificar per a l’enlairament és l’únic format exclusivament per noies. La Nisrin Harouach i la Simar Singh, que fan una assignatura optativa de robòtica, expliquen que es van agrupar així una mica en broma, per competir contra els nois de la classe.


L’experiència també ha estat per a elles molt positiva i plena d’anèdotes. A l’hora d’enlairar el satèl·lit, la llauna no pesava el mínim que determinava el reglament. Van pensar en posar pedres, però l’organització els va dir que era perillós. Finalment, un company va cedir una cadena de plata.
L’enlairament i l’aterratge van ser un èxit i van superar el repte 1 de recollida de dades atmosfèriques. També van tenir alguna errada. Un dels reptes era recollir imatges amb una càmara en el descens. Però la càmara va fallar.
Pots obtenir més informació a l’entrevista del programa Aula L’H