El matí de dilluns 27 d’abril, docents i alumnes s’han concentrat per mostrar el seu rebuig a la presència policial als centres educatius. La protesta ha començat a l’Institut Eugeni d’Ors i s’ha desplaçat posteriorment fins a l’Institut Margarida Xirgu, en una mobilització conjunta contra una mesura que consideren inadequada.
La Generalitat va anunciar fa uns dies la intenció de desplegar agents dels Mossos d’Esquadra en alguns instituts de manera permanent, amb l’objectiu de fer tasques de prevenció, mediació i garantir la convivència. El pla pilot s’ha d’iniciar aquest mes d’abril en centres públics de diverses zones educatives, entre elles L’Hospitalet, i afectaria un total de 13 escoles i instituts. A L’Hospitalet, els centres afectats són el Margarida Xirgu i l’Eugeni d’Ors.
Segons el Departament d’Educació, els agents treballarien coordinadament amb els claustres per atendre conflictes, fer mediacions i acompanyament, i, si cal, intervenir. També asseguren que es tracta d’una demanda sorgida del món docent. No obstant això, aquesta visió no és compartida per una part important de la comunitat educativa.
Les veus de les protestes
Álex Cisneros, estudiant de segon de batxillerat de l’Institut Eugeni d’Ors, ha denunciat la situació a través d’un vídeo difós a les xarxes. “Demanem recursos, tant humans com psicòlegs i integradores, però també materials. L’institut ens cau a trossos, no volem policies al centre”, ha afirmat. L’alumne considera que la mesura és “racista i estigmatitzadora” i ha explicat que va decidir fer el vídeo per la indignació que li va generar la notícia: “Portem mesos lluitant per una educació pública i de qualitat, i això és una situació indignant que s’havia de denunciar”.
Des del professorat també s’ha expressat malestar. Clara Cid, professora de català de l’Eugeni d’Ors, ha lamentat la manca de participació del claustre en la decisió: “Se’ns va comunicar dijous que avui s’incorporava un agent als centres. No hem tingut temps de dir la nostra. Els docents hauríem de decidir què s’aplica als nostres centres”. Cid ha advertit que esperen que la Generalitat “faci marxa enrere”, ja que mesures com aquesta només faran créixer les mobilitzacions.
En la mateixa línia, Pepa Vidal, professora de l’Institut Margarida Xirgu, ha remarcat que els centres ja mantenen relació amb els Mossos en casos puntuals, però sempre des de l’exterior: “Col·laboren amb nosaltres des de fa anys, però mai des de dins de les aules”. Vidal ha subratllat que, tot i ser centres de màxima complexitat, “el 95% de l’alumnat se sent segur” i que la conflictivitat no justifica una presència policial permanent.
També s’ha mostrat crític Xavier Vilanova, delegat d’USTEC a L’Hospitalet, que ha qualificat la mesura de “negativa” i ha denunciat la manca de recursos educatius: “Portem tot un curs reclamant més personal i la reducció de ràtios per millorar l’atenció a l’alumnat”. Vilanova ha recordat que aquest curs s’han eliminat més d’un centenar d’educadores i integradores socials, mentre que ara “el recurs que es posa és un agent de policia, que no és un agent educatiu”. Segons el sindicat, la incorporació dels Mossos als centres es produiria entre el 27 i el 30 d’abril.
El rebuig a la mesura també s’ha expressat en altres centres. L’Assemblea de professionals de l’Institut Eduard Fontserè ha qualificat d’“inacceptable” que hi hagi pressupost per a forces de l’ordre i no per mantenir els equips socials. A més, alerten que la iniciativa pot reforçar “la cultura punitiva” i incrementar el control sobre alumnat d’origen migrant. “La conflictivitat social no s’arregla posant policies, sinó garantint la igualtat d’oportunitats”, assenyalen.
En la mateixa línia, l’aFFaC ha expressat un “rebuig ferm” al pla pilot, considerant-lo “profundament desencertat”. L’entitat defensa que els centres amb més dificultats necessiten “recursos estables i professionals especialitzats”, i no una resposta de caràcter securitari. També el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya ha mostrat el seu suport a les mobilitzacions.
Reaccions polítiques
En l’àmbit polític, representants d’ERC+EUiA i L’H en Comú Podem han participat en les protestes. El portaveu d’ERC+EUiA,Jaume Graells, ha criticat que en un context de ràtios elevades i manca d’infraestructures “ara el que volen és situar la policia dins dels instituts”, un fet que “trasllada un missatge molt negatiu” perquè “la solució és l’educació, no la repressió”.
Per la seva banda, Manuel Domínguez, portaveu de L’H en Comú Podem i exprofessor del Margarida Xirgu, ha qualificat la mesura d’“insult” davant la situació d’emergència educativa: “Falten escoles, falten recursos i els edificis estan en mal estat. Això es resol amb professionals de l’educació i millores materials, no amb policies dins dels centres”.
Les mobilitzacions podrien continuar en els pròxims dies mentre la comunitat educativa reclama a la Generalitat que reconsideri el pla i aposti per reforçar els recursos educatius i socials als centres.