Collblanc – La Torrassa i el seu veïnat reclama i reivindica el seu patrimoni a través de l’entitat Defensem el Castell de Bellvís – ACBALAT. Manel Trullols Farreny, membre de la plataforma ha passat per l’entrevista de l’Informatiu.
Un dels projectes destacats al barri és la regeneració de la cornisa verda de La Torrassa, que inclou els nous jardins al solar de l’antiga fàbrica SAS, en el marc del Pla del Samontà. La previsió del govern municipal és licitar les obres a finals d’aquest any i iniciar-les durant el primer semestre de 2027. Sobre aquesta actuació, Trullols ha assegurat que “és una il·lusió per a la gent del barri”, però ha criticat que “malgrat tot, és un projecte sense licitació i portem com 4 o 5 anys de retard”.
Segons ha explicat, el projecte inicial presentat per l’exalcaldessa Núria Marín contemplava “uns bancs que miraven al mar”, una zona d’estada amb màquines de gimnàs per a adults i un espai per a gossos. Trullols considera que el solar, de més de 900 metres quadrats, “ja és una cosa interessant”, però apunta que podria haver estat més gran si l’Ajuntament hagués adquirit la casa adjacent de la Ronda de la Torrassa, obra de Puig i Gairalt.
El portaveu d’ACBALAT també ha qüestionat la manca de consulta ciutadana: “Demanar l’opinió dels veïns no va amb l’Ajuntament” i que existeixen diverses agrupacions que reivindiquen el patrimoni del barri, com ara, Stop Degradació Collblanc – La Torrassa, l’Agrupació de Veïns o els Amics del Ferrocarril.
El Pont d’en Jordà
Pel que fa al Pont d’en Jordà, les obres de rehabilitació, previstes inicialment per al 2024, es van aturar després que l’empresa adjudicatària renunciés al contracte per l’increment del preu dels materials. El projecte s’ha hagut d’actualitzar i tornar a licitar.
Trullols ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat sobre l’estructura: “Si hi ha alguna cosa ben parida és el pont d’en Jordà”. Ha recordat que els suports van ser obra de l’arquitecte municipal Puig i Gairalt i que l’estructura metàl·lica la va construir La Maquinista Terrestre i Marítima sota la supervisió del gabinet Eiffel.
Amb 90 anys d’història, assegura que el pont es troba “en força bon estat” estructuralment, ja que és una construcció reblonada i sense soldadures, preparada per absorbir moviments. No obstant això, adverteix que “el que sí que està malament són les plataformes d’arrencada de l’arc del pont”, que s’han deteriorat amb l’aigua i presenten forats.
També ha alertat del perill de les malles laterals, en mal estat per la pràctica de penjar-hi candaus: “Per poder recuperar els candaus, tallen la malla i queden en forma de punxa. T’hi pots fer unes esgarrinxades si t’hi acostes”.
El Castell de Bellvís, pendent d’excavació
En relació amb el Castell de Bellvís, el projecte continua pendent de l’excavació arqueològica prèvia a la rehabilitació integral. Trullols ha expressat la seva desconfiança respecte als terminis: “És una evolució que no ens podem fiar de les dates”.
Ha recordat que el castell es va descobrir el 2007 i que el 2015 es van enderrocar els habitatges que l’envoltaven. També ha lamentat la pèrdua d’una subvenció europea l’any 2022: “Hem perdut moltes possibilitats, perquè el 2022 teníem una opció amb l’ajuda dels fons europeus per fer les reformes. L’Ajuntament va deixar perdre 800.000 euros, i ara en tenim uns 600 que diu que començarà aquest any”.
Trullols ha subratllat el valor històric de l’edifici, una torre fortificada, possiblement edificada sobre restes romanes, com indicaria la presència de morter romà. A més, ha destacat la seva ubicació estratègica com a talaia amb visibilitat des de Montjuïc fins a Sant Boi, en un moment en què el riu Llobregat marcava la frontera entre al-Àndalus i els comtats catalans.
Finalment, el membre de l’entitat ha denunciat la degradació d’altres elements patrimonials, com la caiguda d’un mur de la Torre Gran després del temporal, i ha conclòs que “evidentment és la memòria històrica d’un poble i una gent que va lluitar als seus moments”.
